Es mostren 594844 resultats

cobejança

cobejança

cobejament concupiscència Una morbosa concupiscència d'elogis → desig © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cobejança

■ cobejança

femení Desig viu o illícit de posseir alguna cosa o alguna persona
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

cobejança

cobejança

femení convoitise
Diccionari der aranés

cobejar

<title type="display">cobejar </title>

    v tr Desirar vivament o immoderament era possession d’ua causa o ua persona.

    Català: cobejar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

cobejar

v tr Desirar vivament o immoderament era possession d’ua causa o ua persona Català cobejar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

cobejar


<title type="display">cobejar</title>

    1. INFINITIU

    1. cobejar

    2. GERUNDI

    1. cobejant

    3. PARTICIPI

    1. cobejat
    2. cobejada
    3. cobejats
    4. cobejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cobejo
      2. cobeges
      3. cobeja
      4. cobegem
      5. cobegeu
      6. cobegen

      2. IMPERFET

      1. cobejava
      2. cobejaves
      3. cobejava
      4. cobejàvem
      5. cobejàveu
      6. cobejaven

      3. PASSAT

      1. cobegí
      2. cobejares
      3. cobejà
      4. cobejàrem
      5. cobejàreu
      6. cobejaren

      4. FUTUR

      1. cobejaré
      2. cobejaràs
      3. cobejarà
      4. cobejarem
      5. cobejareu
      6. cobejaran

      5. CONDICIONAL

      1. cobejaria
      2. cobejaries
      3. cobejaria
      4. cobejaríem
      5. cobejaríeu
      6. cobejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cobegi
      2. cobegis
      3. cobegi
      4. cobegem
      5. cobegeu
      6. cobegin

      2. IMPERFET

      1. cobegés
      2. cobegessis
      3. cobegés
      4. cobegéssim
      5. cobegéssiu
      6. cobegessin

    6. IMPERATIU

    1. cobeja
    2. cobegi
    3. cobegem
    4. cobegeu
    5. cobegin

cobejar

INFINITIU cobejar GERUNDI cobejant PARTICIPI cobejat cobejada cobejats cobejades INDICATIU PRESENT cobejo cobeges cobeja cobegem cobegeu cobegen IMPERFET cobejava cobejaves cobejava cobejàvem cobejàveu cobejaven PASSAT cobegí cobejares cobejà cobejàrem cobejàreu cobejaren FUTUR cobejaré cobejaràs cobejarà cobejarem cobejareu cobejaran CONDICIONAL cobejaria cobejaries cobejaria cobejaríem cobejaríeu cobejarien SUBJUNTIU PRESENT cobegi cobegis cobegi cobegem cobegeu cobegin IMPERFET cobegés cobegessis cobegés cobegéssim cobegéssiu cobegessin IMPERATIU cobeja cobegi cobegem cobegeu cobegin
Diccionari de sinònims Franquesa

cobejar

cobejar

→ desitjar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

cobejar

cobejar

verb transitiu to covet
Diccionari Català Castellà

cobejar

cobejar

verb transitiu codiciar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cobejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cobejar</title>

Etimologia: de l’ant. cobeejar, der. de l’ant. cóbeu ‘cobejós’, ll. cupĭdus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Desitjar la possessió (d’una cosa o d’una persona). Sempre havia cobejat tenir un cotxe esportiu.
  2. Desitjar vivament o il·lícitament. No cobejaràs la muller d’altri. Cobejar de fer una cosa.

■ cobejar

verb transitiu Desitjar la possessió d’una cosa o d’una persona Sempre havia cobejat tenir un cotxe esportiu Desitjar vivament o illícitament No cobejaràs la muller d’altri Cobejar de fer una cosa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

cobejar

cobejar

verb transitiu desiderare ardentemente, bramare, concupiscere