Es mostren 594823 resultats

cobrir


<title type="display">cobrir</title>

    verb transitiu
  1. bedecken, (ab-, ver-, zu-)decken (de od amb mit).
  2. economia, militar i esport decken (amb mit).
  3. economia [und Schach] abdecken.
  4. zoologia decken, bespringen.
  5. cobrir una casa ein Haus decken oder bedachen.
  6. la carn das Fleisch panieren.
  7. el vel li cobria la cara der Schleier verdeckte (oder verbarg) ihr Gesicht.
  8. la mare va cobrir el nen amb el seu cos die Mutter deckte das Kind mit ihrem Körper.
  9. cobrir un còmplice einen Komplizen decken.
  10. cobrir (algú) de petons jemanden mit Küssen bedecken.
  11. cobrir (algú) d'elogis jemanden mit Lob überhäufen.
  12. verb intransitiu
  13. aquest color no cobreix bé diese Farbe deckt nicht gut.
  14. verb reflexiu
  15. sich bedecken.
  16. sich decken.
  17. (auch cobrir-se el cap) sich bedecken, das Haupt bedecken, den Hut aufsetzen.
  18. el cel s'ha cobert der Himmel hat sich bedeckt oder bewölkt.
  19. aquest boxador es cobreix malament dieser Boxer deckt sich schlecht.
  20. cobrir-se amb l'escut sich mit dem Schild decken.
  21. cobrir-se la cara amb les mans das Gesicht mit den Händen bedecken.
  22. cobrir-se de rovell von Rost bedeckt werden, verrosten.
  23. cobrir-se de joies sich mit Schmuck beladen.
  24. cobrir-se de glòria també irònicament sich mit Ruhm bedecken oder umg iròn bekleckern.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cobrir

cobrir

<title type="display">cobrir</title>

    [! Conjugació: O a l'arrel; cobert, coberta, coberts, cobertes]
    verb
  1. Posar una cosa damunt o per sobre d'una altra per adornar-la, protegir-la o amagar-la. Podem cobrir el piano amb una funda i així no s'embruta.
  2. Cobrir una casa és posar-hi el sostre o la teulada.
  3. usat amb pronom
  4. cobrir-se el cap o la cara és posar-se el barret o tapar-se la cara amb un vel o una màscara.

cobrir

cobrir


<title type="display">cobrir</title>

Pronúncia: kuβɾí
    [pp: cobert] verb transitiu
  1. couvrir. Cal cobrir els mobles, il faut couvrir les meubles. Un mocador li cobria les espatlles, un châle couvrait ses épaules.
  2. [el mascle la femella] couvrir.
  3. figuradament [de petons, de carícies] couvrir.
  4. economia couvrir. Els ingressos no cobriran les despeses, les recettes ne couvriront pas les dépenses.
  5. [un esdeveniment] couvrir. Els periodistes que cobriran la cimera, les journalistes qui couvriront la réunion au sommet.
  6. [protegir] protéger.
  7. gastronomia [arrebossar] enrober, paner.
    • [un pastís] napper.
  8. ciències militars couvrir.
  9. esports couvrir.
  10. [la taula] garnir.
  11. figuradament [dissimular] dissimuler, occulter.
  12. [ocupar] occuper. Cobrir una vacant, occuper un poste vacant.
  13. [una assegurança] couvrir.
  14. cobrir aigües construcció mettre hors d'eau.
  15. verb pronominal
  16. se couvrir.
  17. [ennuvolar-se] se couvrir.
  18. [posar-se el barret] se couvrir.
  19. [rovellar-se] se rouiller.
  20. [protegir-se] se protéger.

cobrir

cobrir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cobrir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cooperīre, íd., der. de operīre ‘tapar’ 1a font: s. XIII
Body
    verb [p p cobert -a]
    1. transitiu Guarnir, protegir (alguna cosa) per mitjà d’una cosa aplicada, posada, al damunt, per sobre. Cobreix els mobles perquè no s’empolsin.
    2. transitiu construcció Posar la teulada, el sostre (a una casa).
    3. transitiu arts gràfiques En enquadernació, enganxar la coberta en el llom del cos d’un llibre.
    4. cobrir-se el cap (o simplement cobrir-se) Protegir el cap, abrigar-lo, amb alguna lligadura.
  1. transitiu
    1. Una cosa, guarnir-ne o protegir-ne (una altra) estant aplicada o posada al seu damunt. Un mocador li cobria les espatlles.
    2. especialment Posar-se el mascle damunt (la femella) per acoblar-s’hi. Busquem un gos d’atura mascle que cobreixi la Lluna.
    1. transitiu Estendre un gruix d’alguna cosa sobre la superfície (d’una altra), d’una manera contínua o a claps. Cobrir l’entrada de serradures.
    2. transitiu figuradament Cobrir algú de besos, de carícies, d’elogis.
    3. pronominal Perdre una peça de metall la lluentor per l’acció química de l’atmosfera; rovellar-se.
    4. transitiu gastronomia Arrebossar.
    5. cobrir la taula per analogia Omplir la taula de menges.
    6. cobrir-se de glòria figuradament Omplir-se (algú) de glòria.
    7. cobrir-se de glòria figuradament i irònicament Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se.
    8. cobrir-se de joies per analogia Adornar-se amb moltes joies.
    9. cobrir-se de merda figuradament i vulgarment Quedar, algú, molt malament, cobrir-se de glòria.
    10. cobrir-se de verdor per analogia Revestir-se la terra, el camp, etc., d’herba, de verd.
  2. transitiu
    1. Estar estesa una cosa sobre la superfície (d’una altra) d’una manera contínua o a claps. La neu cobreix el cim del Canigó.
    2. per analogia Un bosc cobert de pins. La gent cobria l’esplanada.
    3. per analogia Tenir en compte, atendre. La llei ha esdevingut insuficient per a cobrir les necessitats d’avui.
    4. per analogia Ocupar, proveir. Cobrir una vacant.
    5. per analogia periodisme Donar informació completa i directa d’un esdeveniment. Cobrir la informació.
    6. per analogia telecomunicacions Arribar un emissor a tots els receptors d’una àrea determinada.
  3. transitiu per extensió
    1. Els ingressos, compensar, igualar, les despeses. Les entrades no cobriran les despeses.
    2. Igualar per les aportacions la quantitat prefixada d’una subscripció, un emprèstit, etc.
  4. transitiu
    1. Protegir, defensar (algú o alguna cosa) amb alguna cosa que hom posa per sobre, davant o endavant. Va cobrir el nen amb el cos. Cobrir-se del sol amb una ombrel·la.
    2. figuradament Donar una garantia a un banquer.
    3. figuradament Garantir contra un dany o perjudici. Aquesta assegurança cobreix tots els riscos.
    4. jocs d’entreteniment En els escacs, interposar una peça entre la que hom vol defensar i la que l’amenaça. Cobrir la reina amb l’alfil.
    5. tàctica Defensar o protegir una posició, una plaça, un vaixell, un flanc o una rereguarda mitjançant tropes o obstacles naturals. La cavalleria cobrí la retirada.
  5. transitiu
    1. Amagar (algú o alguna cosa) amb alguna cosa que hom posa per sobre, al davant. Cobrir-se la cara amb les mans.
    2. figuradament La nit cobria els seus designis.
    3. figuradament Dissimular, amagar, especialment un sentiment. No pot cobrir l’alegria que té.
    1. transitiu Amagar (algú o alguna cosa) estant per sobre, per davant. Un vel li cobria el rostre.
    2. pronominal per analogia Ennuvolar-se. Feia un dia bo, però a la fi s’ha cobert.
  6. transitiu esports En els esports d’equip o de conjunt, controlar l’adversari dins una zona determinada del camp de joc.
  7. pronominal història Prendre oficialment, un gran d’Espanya, la possessió de la grandesa mitjançant la cobertura davant el rei.
  8. pronominal tàctica Alinear-se els soldats en filera, en la distància previnguda de pit a esquena, sobre la perpendicular a la línia de front.

cobrir

cobrizo
-za

cobrizo
-za

cobro


<title type="display">cobro</title>

    masculí
  1. cobrament. Oficina de cobro, oficina de cobrament.
  2. [cobranza] cobrança f.
  3. a cobro revertido [conferencia telefónica] de cobrament a destinació.
  4. cobro indebido dret cobrament de l'indegut.
  5. poner en cobro figuradament [una cosa] posar en lloc segur.
  6. ponerse en cobro figuradament refugiar-se.
  7. presentar al cobro [un recibo, letra, etc] presentar al cobrament.

cobro

cobro

cobro

cobweb

cobweb

coc

coc

coc

coc