Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

coc¹

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

nom masculí El coc és un carbó que no es treu de les mines, sinó que s'obté de l'hulla en algunes fàbriques.

Vegeu també:
coc²

coc¹

nom masculí El coc és un carbó que no es treu de les mines, sinó que s'obté de l'hulla en algunes fàbriques Vegeu també coc 2

coc¹

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: kɔ́k

masculí

cook.
anglicisme química coke.
botànica etc. coccus.

Vegeu també:

coc¹

masculí cook anglicisme química coke botànica etc coccus Vegeu també coc 2

coc¹

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

masculí cuiner.

Vegeu també:
coc²
coc³
coc⁴

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coc¹

masculí cuiner Vegeu també coc 2 coc 3 coc 4 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coc¹

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: kɔ́k

masculí

[cuiner] cuisinier, maître coq, maître queux.
[carbó de coc] coke.
biologia [bacteri] coccus.

Vegeu també:

coc¹

masculí cuiner cuisinier , maître coq , maître queux carbó de coc coke biologia bacteri coccus Vegeu també coc 2

■ coc¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: kɔ́k
Etimologia: del ll. cŏquus, íd. 1a font: s. XIII, Vides

masculí Cuiner.

Vegeu també:
coc²
coc³
coc⁴

■ coc¹

masculí Cuiner Vegeu també coc 2 coc 3 coc 4

coc²

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

nom masculí Un coc és un bacteri que té forma rodona.

Vegeu també:
coc¹

coc²

nom masculí Un coc és un bacteri que té forma rodona Vegeu també coc 1

coc²

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: kók

masculí

kind of cake, tart.
biscuit.

Vegeu també:

coc²

masculí kind of cake , tart biscuit Vegeu també coc 1

coc²

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: kók

masculí regionalisme gastronomia coca.

bescuit.
llonguet.

Vegeu també:
coc¹

coc²

masculí regionalisme gastronomia coca bescuit llonguet Vegeu també coc 1

■ coc²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Pronúncia: kɔ́k
Etimologia: de l’angl. coke, íd., mot dialectal del nord d’Anglaterra, originàriament amb el sentit de ‘centre, cor’, essent el carbó de coc el ‘cor’, el que resta de l’hulla cremada

masculí química industrial Carbó de coc.

Vegeu també:
coc¹
coc³
coc⁴

■ coc²

masculí química industrial Carbó de coc Vegeu també coc 1 coc 3 coc 4

coc²

<title type="display">coc</title><lbl type="homograph">2</lbl>

masculí (Kohle) Koks m.

Vegeu també:
coc¹
coc³
coc⁴

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coc²

masculí Kohle Koks m Vegeu també coc 1 coc 3 coc 4 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat