Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

coercer

<title type="display">coercer</title>

verb transitiu constrènyer, coercir.

coercibilitat

<title type="display">coercibilitat</title>

femení coercibilidad.

coercibilitat

<title type="display">coercibilitat</title>

Pronúncia: kuərsiβilitát

femení coercibility.

coercibilitat

<title type="display">coercibilitat</title>

femení coercibilità.

coercibilitat

<title type="display">coercibilitat</title>

femení dret Zwangsgewalt f.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coercibilitat

femení dret Zwangsgewalt f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coercibilitat

<title type="display">coercibilitat</title>

Pronúncia: kuərsiβilitát

femení coercibilité.

■ coercibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coercibilitat</title>

Partició sil·làbica: co_er_ci_bi_li_tat
Etimologia: de coercible

femení

Qualitat de coercible.
dret Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament en el cas que aquella sigui desconeguda, o d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada.

femení Qualitat de coercible dret Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament en el cas que aquella sigui desconeguda, o d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada