Es mostren 594827 resultats

coerció

coerció

femení coercion , constraint restraint
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coerció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coerció</title>

Partició sil·làbica: co_er_ci_ó
Etimologia: del ll. coertio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de coercir o de constrènyer.
  2. sociologia Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.

■ coerció

femení Acció de coercir o de constrènyer sociologia Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada
Traducció
Diccionari Català Alemany

coerció

coerció

femení Zwang m dret Nötigung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

coerció

coerció

nom femení Una coerció és el fet d'obligar algú a fer alguna cosa contra la seva voluntat
Diccionari Anglès Català

coercion

coercion

noun coerció , coacció
Diccionari Castellà Català

coerción

coerción

femení coerció
Diccionari de sinònims Franquesa

coercir

coercir

→ constrènyer © Manuel Franquesa
Conjugador Català

coercir


<title type="display">coercir</title>

    1. INFINITIU

    1. coercir

    2. GERUNDI

    1. coercint

    3. PARTICIPI

    1. coercit
    2. coercida
    3. coercits
    4. coercides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. coerceixo
      2. coerceixes
      3. coerceix
      4. coercim
      5. coerciu
      6. coerceixen

      2. IMPERFET

      1. coercia
      2. coercies
      3. coercia
      4. coercíem
      5. coercíeu
      6. coercien

      3. PASSAT

      1. coercí
      2. coercires
      3. coercí
      4. coercírem
      5. coercíreu
      6. coerciren

      4. FUTUR

      1. coerciré
      2. coerciràs
      3. coercirà
      4. coercirem
      5. coercireu
      6. coerciran

      5. CONDICIONAL

      1. coerciria
      2. coerciries
      3. coerciria
      4. coerciríem
      5. coerciríeu
      6. coercirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. coerceixi
      2. coerceixis
      3. coerceixi
      4. coercim
      5. coerciu
      6. coerceixin

      2. IMPERFET

      1. coercís
      2. coercissis
      3. coercís
      4. coercíssim
      5. coercíssiu
      6. coercissin

    6. IMPERATIU

    1. coerceix
    2. coerceixi
    3. coercim
    4. coerciu
    5. coerceixin

coercir

INFINITIU coercir GERUNDI coercint PARTICIPI coercit coercida coercits coercides INDICATIU PRESENT coerceixo coerceixes coerceix coercim coerciu coerceixen IMPERFET coercia coercies coercia coercíem coercíeu coercien PASSAT coercí coercires coercí coercírem coercíreu coerciren FUTUR coerciré coerciràs coercirà coercirem coercireu coerciran CONDICIONAL coerciria coerciries coerciria coerciríem coerciríeu coercirien SUBJUNTIU PRESENT coerceixi coerceixis coerceixi coercim coerciu coerceixin IMPERFET coercís coercissis coercís coercíssim coercíssiu coercissin IMPERATIU coerceix coerceixi coercim…
Diccionari Català Castellà

coercir

coercir

verb transitiu constrènyer coercer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coercir

■ coercir

verb transitiu Constrènyer
Informació complementària
Traducció