Es mostren 594823 resultats

cofa

cofa

femení mar coffa || cistella cesta, paniere m , zana || reg del barret cupola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cofa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cofa</title>

Etimologia: de l’àr. qúffa ‘cabàs’
    femení
  1. construcció naval En els vaixells de vela, plataforma que anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d’allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s’hi situés el serviola.
  2. Cistella d’espart, de palma, etc., rodona, de poca alçada i generalment sense nanses. Cofa de palangres.
  3. dialectal Copa, part del capell en què entra el cap.

■ cofa

femení construcció naval En els vaixells de vela, plataforma que anava a la part alta dels pals i servia per a assegurar-hi els obencs dels mastelers de gàbia i per a efectuar d’allí estant algunes maniobres de les veles altes, com també perquè s’hi situés el serviola Cistella d’espart, de palma, etc, rodona, de poca alçada i generalment sense nanses Cofa de palangres dialectal Copa, part del capell en què entra el cap
Traducció
Diccionari Català francès

cofa

cofa

femení marina, marítim hune cistella couffin m regionalisme del barret calotte
Gran Diccionari de la llengua catalana

cofactor

cofactor

masculí bioquímica Coenzim
Diccionari Castellà Català

Cofalonia

Cofalonia

nom propi femení geografia Cefalònia
Diccionari Català Castellà

cofar

cofar

verb transitiu amb un capell, un casc cubrir
Diccionari Català Italià

cofar

cofar

verb transitiu amb un barret coprire
Conjugador Català

cofar


<title type="display">cofar</title>

    1. INFINITIU

    1. cofar

    2. GERUNDI

    1. cofant

    3. PARTICIPI

    1. cofat
    2. cofada
    3. cofats
    4. cofades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cofo
      2. cofes
      3. cofa
      4. cofem
      5. cofeu
      6. cofen

      2. IMPERFET

      1. cofava
      2. cofaves
      3. cofava
      4. cofàvem
      5. cofàveu
      6. cofaven

      3. PASSAT

      1. cofí
      2. cofares
      3. cofà
      4. cofàrem
      5. cofàreu
      6. cofaren

      4. FUTUR

      1. cofaré
      2. cofaràs
      3. cofarà
      4. cofarem
      5. cofareu
      6. cofaran

      5. CONDICIONAL

      1. cofaria
      2. cofaries
      3. cofaria
      4. cofaríem
      5. cofaríeu
      6. cofarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cofi
      2. cofis
      3. cofi
      4. cofem
      5. cofeu
      6. cofin

      2. IMPERFET

      1. cofés
      2. cofessis
      3. cofés
      4. coféssim
      5. coféssiu
      6. cofessin

    6. IMPERATIU

    1. cofa
    2. cofi
    3. cofem
    4. cofeu
    5. cofin

cofar

INFINITIU cofar GERUNDI cofant PARTICIPI cofat cofada cofats cofades INDICATIU PRESENT cofo cofes cofa cofem cofeu cofen IMPERFET cofava cofaves cofava cofàvem cofàveu cofaven PASSAT cofí cofares cofà cofàrem cofàreu cofaren FUTUR cofaré cofaràs cofarà cofarem cofareu cofaran CONDICIONAL cofaria cofaries cofaria cofaríem cofaríeu cofarien SUBJUNTIU PRESENT cofi cofis cofi cofem cofeu cofin IMPERFET cofés cofessis cofés coféssim coféssiu cofessin IMPERATIU cofa cofi cofem cofeu cofin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cofar

■ cofar

verb transitiu Cobrir el cap d’algú amb un capell, un casc, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

cofar

cofar

verb transitiu sich bedecken mit einem Hut oder einer Haube © Günther Haensch i Abadia de Montserrat