Es mostren 594827 resultats

abandonado
-da


<title type="display">abandonado</title>

    adjectiu
  1. abandonat -ada. Estar abandonado de (o por) todos, ésser abandonat per tots.
  2. figuradament [negligente] abandonat -ada, negligent, deixat -ada. Es una persona abandonada, és una persona deixada.
  3. tener algo abandonado tenir una cosa en l'abandó (o desatesa).
    4. adjectiu i masculí i femení
  4. expòsit -a.

abandonado
-da

adjectiu abandonat -ada Estar abandonado de o por todos , ésser abandonat per tots figuradament negligente abandonat -ada , negligent , deixat -ada Es una persona abandonada , és una persona deixada tener algo abandonado tenir una cosa en l'abandó o desatesa adjectiu i masculí i femení expòsit -a
Gran Diccionari de la llengua catalana

abandonador1
| abandonadora

abandonador1
| abandonadora

masculí i femení Persona que abandona Vegeu també abandonador 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

abandonador2
| abandonadora

abandonador2
| abandonadora

adjectiu Que pot ésser abandonat Vegeu també abandonador 1
Diccionari Català francès

abandonament

abandonament

masculí abandó
Diccionari der aranés

abandonament

<title type="display">abandonament </title>

    nòm m Accion o hèt d’abandonar.

    Català: abandonament


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abandonament

nòm m Accion o hèt d’abandonar Català abandonament © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

abandonament

abandonament

masculí abandó
Diccionari Català Alemany

abandonament

abandonament

masculí abandó © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

abandonament

abandonament

masculí abandó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abandonament

■ abandonament

masculí Abandó
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

abandonar


<title type="display">abandonar</title>

  1. Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa.
    deixar. Deixar els estudis.
    cedir
    renunciar. Renunciar a una empresa.
    lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic.
    abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.)
    desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar.
    allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis.
    deixar a una banda
    deixar de banda
    apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc.
    arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys.
    donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.)
    despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament.
    desfer-se (d'una cosa)
    fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre.
    dur a malbarat (una cosa), abandonar-la.
    plegar (un negoci)
    renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.)
    demetre o dimitir, abandonar un càrrec.
    resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc.
    relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar.
    exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat.
    deposar (el seu orgull, la seva actitud).
    evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava.
    deshabitar, deixar la casa on hom habitava.
    girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.).
    plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat.
    plantificar
    desemparar
    passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli.
    deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc.
    desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat.
    caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc.
    penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica.
    Compareu: exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa.
    rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà.
    → negligir.
  2. (abandonar-se pron.)
    donar-se
    lliurar-se
    cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar.
    deixar-se anar



© Manuel Franquesa

abandonar

Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú renunciar a una cosa deixar Deixar els estudis cedir renunciar Renunciar a una empresa lliurar Lliurar una ciutat a l'enemic abdicar les opinions, els interessos, les creences, etc desertar , abandonar un partit, una causa, etc, que hom no hauria d'abandonar allunyar-se o fugir d'una cosa Fugir dels vicis deixar a una banda deixar de banda apostatar , abandonar la religió per professar-ne una altra per ext abandonar totalment un partit, etc arraconar , abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús Uns llibres que tenia…