Es mostren 594823 resultats

cohabitació

cohabitació

femení coabitazione
Diccionari Castellà Català

cohabitación

cohabitación

femení cohabitació
Diccionari Català Castellà

cohabitant

cohabitant

masculí i femení cohabitante
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cohabitant

■ cohabitant

masculí i femení Persona que cohabita amb una altra
Traducció
Diccionari Català Alemany

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu meist ehelich zusammenwohnen, -leben den Beischlaf vollziehen, lit kohabitieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu to cohabit , live together amb with
Diccionari Castellà Català

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu cohabitar
Diccionari Català Castellà

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu cohabitar
Conjugador Català

cohabitar


<title type="display">cohabitar</title>

    1. INFINITIU

    1. cohabitar

    2. GERUNDI

    1. cohabitant

    3. PARTICIPI

    1. cohabitat
    2. cohabitada
    3. cohabitats
    4. cohabitades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cohabito
      2. cohabites
      3. cohabita
      4. cohabitem
      5. cohabiteu
      6. cohabiten

      2. IMPERFET

      1. cohabitava
      2. cohabitaves
      3. cohabitava
      4. cohabitàvem
      5. cohabitàveu
      6. cohabitaven

      3. PASSAT

      1. cohabití
      2. cohabitares
      3. cohabità
      4. cohabitàrem
      5. cohabitàreu
      6. cohabitaren

      4. FUTUR

      1. cohabitaré
      2. cohabitaràs
      3. cohabitarà
      4. cohabitarem
      5. cohabitareu
      6. cohabitaran

      5. CONDICIONAL

      1. cohabitaria
      2. cohabitaries
      3. cohabitaria
      4. cohabitaríem
      5. cohabitaríeu
      6. cohabitarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cohabiti
      2. cohabitis
      3. cohabiti
      4. cohabitem
      5. cohabiteu
      6. cohabitin

      2. IMPERFET

      1. cohabités
      2. cohabitessis
      3. cohabités
      4. cohabitéssim
      5. cohabitéssiu
      6. cohabitessin

    6. IMPERATIU

    1. cohabita
    2. cohabiti
    3. cohabitem
    4. cohabiteu
    5. cohabitin

cohabitar

INFINITIU cohabitar GERUNDI cohabitant PARTICIPI cohabitat cohabitada cohabitats cohabitades INDICATIU PRESENT cohabito cohabites cohabita cohabitem cohabiteu cohabiten IMPERFET cohabitava cohabitaves cohabitava cohabitàvem cohabitàveu cohabitaven PASSAT cohabití cohabitares cohabità cohabitàrem cohabitàreu cohabitaren FUTUR cohabitaré cohabitaràs cohabitarà cohabitarem cohabitareu cohabitaran CONDICIONAL cohabitaria cohabitaries cohabitaria cohabitaríem cohabitaríeu cohabitarien SUBJUNTIU PRESENT cohabiti cohabitis cohabiti cohabitem cohabiteu cohabitin IMPERFET cohabités cohabitessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

cohabitar

cohabitar

→ habitar fer vida marital viure maritalment © Manuel Franquesa