Es mostren 594844 resultats

cohabitant

cohabitant

masculí i femení cohabitante
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cohabitant

■ cohabitant

masculí i femení Persona que cohabita amb una altra
Traducció
Diccionari Català Alemany

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu meist ehelich zusammenwohnen, -leben den Beischlaf vollziehen, lit kohabitieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu to cohabit , live together amb with
Diccionari Castellà Català

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu cohabitar
Diccionari Català Castellà

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu cohabitar
Conjugador Català

cohabitar


<title type="display">cohabitar</title>

    1. INFINITIU

    1. cohabitar

    2. GERUNDI

    1. cohabitant

    3. PARTICIPI

    1. cohabitat
    2. cohabitada
    3. cohabitats
    4. cohabitades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. cohabito
      2. cohabites
      3. cohabita
      4. cohabitem
      5. cohabiteu
      6. cohabiten

      2. IMPERFET

      1. cohabitava
      2. cohabitaves
      3. cohabitava
      4. cohabitàvem
      5. cohabitàveu
      6. cohabitaven

      3. PASSAT

      1. cohabití
      2. cohabitares
      3. cohabità
      4. cohabitàrem
      5. cohabitàreu
      6. cohabitaren

      4. FUTUR

      1. cohabitaré
      2. cohabitaràs
      3. cohabitarà
      4. cohabitarem
      5. cohabitareu
      6. cohabitaran

      5. CONDICIONAL

      1. cohabitaria
      2. cohabitaries
      3. cohabitaria
      4. cohabitaríem
      5. cohabitaríeu
      6. cohabitarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. cohabiti
      2. cohabitis
      3. cohabiti
      4. cohabitem
      5. cohabiteu
      6. cohabitin

      2. IMPERFET

      1. cohabités
      2. cohabitessis
      3. cohabités
      4. cohabitéssim
      5. cohabitéssiu
      6. cohabitessin

    6. IMPERATIU

    1. cohabita
    2. cohabiti
    3. cohabitem
    4. cohabiteu
    5. cohabitin

cohabitar

INFINITIU cohabitar GERUNDI cohabitant PARTICIPI cohabitat cohabitada cohabitats cohabitades INDICATIU PRESENT cohabito cohabites cohabita cohabitem cohabiteu cohabiten IMPERFET cohabitava cohabitaves cohabitava cohabitàvem cohabitàveu cohabitaven PASSAT cohabití cohabitares cohabità cohabitàrem cohabitàreu cohabitaren FUTUR cohabitaré cohabitaràs cohabitarà cohabitarem cohabitareu cohabitaran CONDICIONAL cohabitaria cohabitaries cohabitaria cohabitaríem cohabitaríeu cohabitarien SUBJUNTIU PRESENT cohabiti cohabitis cohabiti cohabitem cohabiteu cohabitin IMPERFET cohabités cohabitessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

cohabitar

cohabitar

→ habitar fer vida marital viure maritalment © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cohabitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohabitar</title>

Etimologia: del ll. cohabitare, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    verb intransitiu
  1. Habitar en comú, fer vida comuna. En aquest pis potser hi cohabiten deu o dotze immigrants.
  2. especialment Viure junts els casats o els amistançats. Sí que són parella, cohabiten des de fa més de quinze anys.

■ cohabitar

verb intransitiu Habitar en comú, fer vida comuna En aquest pis potser hi cohabiten deu o dotze immigrants especialment Viure junts els casats o els amistançats Sí que són parella, cohabiten des de fa més de quinze anys
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

cohabitar

cohabitar

verb intransitiu coabitare