Es mostren 594844 resultats

coincidir


<title type="display">coincidir</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. coincidir
    1. GERUNDI

    2. coincidint
    1. PARTICIPI

    2. coincidit
    3. coincidida
    4. coincidits
    5. coincidides
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. coincideixo
      3. coincideixes
      4. coincideix
      5. coincidim
      6. coincidiu
      7. coincideixen
      1. IMPERFET

      2. coincidia
      3. coincidies
      4. coincidia
      5. coincidíem
      6. coincidíeu
      7. coincidien
      1. PASSAT

      2. coincidí
      3. coincidires
      4. coincidí
      5. coincidírem
      6. coincidíreu
      7. coincidiren
      1. FUTUR

      2. coincidiré
      3. coincidiràs
      4. coincidirà
      5. coincidirem
      6. coincidireu
      7. coincidiran
      1. CONDICIONAL

      2. coincidiria
      3. coincidiries
      4. coincidiria
      5. coincidiríem
      6. coincidiríeu
      7. coincidirien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. coincideixi
      3. coincideixis
      4. coincideixi
      5. coincidim
      6. coincidiu
      7. coincideixin
      1. IMPERFET

      2. coincidís
      3. coincidissis
      4. coincidís
      5. coincidíssim
      6. coincidíssiu
      7. coincidissin
    1. IMPERATIU

    2. coincideix
    3. coincideixi
    4. coincidim
    5. coincidiu
    6. coincideixin

coincidir

coincidir


<title type="display">coincidir</title>

correspondre
concórrer
ocórrer, coincidir dues festes en un mateix dia.
ésser concomitant
concordar
ésser simultani
Compareu: convergir, identificar-se


© Manuel Franquesa

coincidir

coincidir

coincidir

coincidir


<title type="display">coincidir</title>

    verb intransitiu
  1. [en l'espai] coincidir. Els dos ginys llançats a l'espai no han coincidit, los dos ingenios lanzados al espacio no han coincidido.
  2. [en el temps] coincidir. Els fets coincidiren amb la seva mort, los hechos coincidieron con su muerte.
  3. figuradament coincidir. Dues versions que no coincideixen, dos versiones que no coinciden.

coincidir

coincidir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coincidir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_in_ci_dir
Etimologia: del ll. coincĭdĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb intransitiu
  1. Trobar-se en el mateix lloc de l’espai. El punt on coincideixen dues òrbites.
  2. Ocórrer alhora, ocupar el mateix període de temps. Les vacances coincidiren amb el campionat.
  3. figuradament Ésser iguals o concordar dues o més coses. La vostra explicació no coincideix exactament amb la seva.

coincidir

coincidir


<title type="display">coincidir</title>

    verb intransitiu
  1. zusammen-treffen, -fallen.
  2. übereinstimmen.
  3. científic i literàriament koinzidieren.
  4. els dos congressos van coincidir die beiden Kongresse fanden zur gleichen Zeit statt.
  5. coincideixo amb tu ich stimme mit dir überein.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

coincidir

coincidir

<title type="display">coincidir</title>

    verb
  1. Trobar-se en el mateix lloc. Pots coincidir amb una amiga en una festa. Dues línies que coincideixen tenen un punt en comú.
  2. Passar dues coses al mateix temps. A vegades, a la televisió coincideix un partit de futbol amb una bona pel·lícula.
  3. Si dues persones coincideixen en els gustos o en les idees és que tenen els mateixos gustos i pensen igual.
coincident

coincidir

coing

coing

coinquilino
-na

coinquilino
-na

coiot

coiot