Es mostren 594844 resultats

coix
-a


<title type="display">coix</title>

Pronúncia: kóʃ
    adjectiu i masculí i femení
  1. medicina boiteux -euse.
  2. [un moble] bancal -e.
  3. [vers] boiteux.
  4. figuradament boiteux -euse. Un raonament coix, un raisonnement boiteux.
  5. anar (caminar) coix [coixejar] boiter.
  6. a peu coix à cloche-pied.
  7. conèixer els coixos asseguts figuradament [endevinar les males intencions] voir venir quelqu'un (être perspicace).
  8. ésser coix del front figuradament i familiarment [poc intel·ligent] être bouché.
  9. s'atrapa més aviat un mentider que un coix figuradament il est plus facile d'attraper un menteur qu'un boiteux.

coix
-a

coix
| coixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coix</title>

Accessory
Partició sil·làbica: coix
Etimologia: del ll. vg. coxus, íd., relacionat per etimologia popular amb coxa ‘anca’ 1a font: 1373
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. medicina Dit del subjecte amb deambulació irregular motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
    2. anar (o caminar) coix Coixejar.
    3. conèixer els coixos asseguts figuradament Endevinar les males intencions de la gent.
    4. fer el coix Simular coixesa.
    5. qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig figuradament Qui freqüenta amistats vicioses se n’encomana els vicis.
    6. s’atrapa més aviat un mentider que un coix figuradament Hom descobreix fàcilment el qui per vici no diu la veritat.
  2. adjectiu
    1. per analogia Dit d’un moble que té un petge més curt que els altres.
    2. mètrica Dit del vers que no té la mesura justa, amb relació als altres versos d’un poema.
    3. ésser coix figuradament No tenir la mesura justa un raonament, un compte, una obra, ésser incomplet.
    4. ésser coix del front figuradament Ésser poc intel·ligent.
  3. adjectiu
    1. Dit de l’òrgan de locomoció esguerrat o malalt i que fa que hom camini amb una irregularitat perceptible. L’ase té una pota coixa.
    2. per analogia La pota coixa d’un moble.
    3. a peu coix locució adverbial Amb un peu enlaire sense tocar terra.

coix
| coixa

coix
-a

coix

    adjectiu i masculí i femení
  1. medicina cojo -ja. És coix, es cojo. L'ase té una pota coixa, el burro tiene una pata coja.
  2. [un moble] cojo -ja.
  3. figuradament cojo -ja. Un raonament coix, un razonamiento cojo.
  4. anar (o caminar) coix [coixejar] ir (o andar) cojo, cojear.
  5. conèixer els coixos asseguts figuradament [endevinar les males intencions] verlas venir, tener vista (o perspicacia).
  6. fer el coix hacerse el cojo.
  7. qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig figuradament un loco hace ciento.

coix
-a

coixària

coixària

coixària

coixària

coixària

coixària

coixària

coixària

coixària

coixària

coixejar


<title type="display">coixejar</title>

    verb intransitiu
  1. [anar coix] cojear. Coixeja del peu dret, cojea del pie derecho.
  2. [un moble] cojear. La taula coixeja, la mesa cojea.
  3. figuradament [un raonament, etc] cojear, flojear, flaquear.

coixejar