<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cola</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del gr. kólla ‘goma’ 1a font: 1736
Body
-
femení
-
- química industrial Aiguacuit i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar; segons la matèria d’on és obtinguda hom parla de cola de pells, d’ossos, de conill i de peix.
- cola de contacte (o d’impacte) Adhesiu a base de neoprè que hom aplica prèviament a les dues superfícies a enganxar, les quals, passats uns minuts, s’adhereixen fortament per simple contacte.
- cola de fuster fusteria Substància adhesiva emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc.
- cola de pintor pintura Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències, tractats amb lleixiu d’hidròxid sòdic o amb clorurs de manganès, zinc o calci.
- indústria tèxtil Compost de diverses substàncies, la majoria amilàcies, que després de cuites serveixen per a aprestar els fils d’ordit i n’augmenten la resistència.
Vegeu també:
cola2