Es mostren 594823 resultats

colgante

colgante

adjectiu penjant puente, jardín, casa penjant , suspès -esa masculí arquitectura fistó joya penjoll de araña llàgrima f
Diccionari Català Castellà

colgar


<title type="display">colgar</title>

    verb transitiu
  1. [sota terra] enterrar. Colgar un mort, enterrar un muerto.
  2. enterrar, cubrir con. Colgar les brases sota la cendra, enterrar las ascuas bajo las cenizas.
  3. [ocultar a la vista] cubrir, sepultar. La riuada colgà els matolls, la riada sepultó los matojos.
  4. agricultura acollar, aporcar.
    5. verb pronominal
  5. [ajeure's al llit] acostarse, echarse.
  6. [anar al llit] acostarse, irse a la cama.
  7. figuradament [el sol] ponerse, ocultarse.

colgar

verb transitiu sota terra enterrar Colgar un mort , enterrar un muerto enterrar , cubrir con Colgar les brases sota la cendra , enterrar las ascuas bajo las cenizas ocultar a la vista cubrir , sepultar La riuada colgà els matolls , la riada sepultó los matojos agricultura acollar , aporcar verb pronominal ajeure's al llit acostarse , echarse anar al llit acostarse , irse a la cama figuradament el sol ponerse , ocultarse
Conjugador Català

colgar


<title type="display">colgar</title>

    1. INFINITIU

    1. colgar

    2. GERUNDI

    1. colgant

    3. PARTICIPI

    1. colgat
    2. colgada
    3. colgats
    4. colgades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. colgo
      2. colgues
      3. colga
      4. colguem
      5. colgueu
      6. colguen

      2. IMPERFET

      1. colgava
      2. colgaves
      3. colgava
      4. colgàvem
      5. colgàveu
      6. colgaven

      3. PASSAT

      1. colguí
      2. colgares
      3. colgà
      4. colgàrem
      5. colgàreu
      6. colgaren

      4. FUTUR

      1. colgaré
      2. colgaràs
      3. colgarà
      4. colgarem
      5. colgareu
      6. colgaran

      5. CONDICIONAL

      1. colgaria
      2. colgaries
      3. colgaria
      4. colgaríem
      5. colgaríeu
      6. colgarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. colgui
      2. colguis
      3. colgui
      4. colguem
      5. colgueu
      6. colguin

      2. IMPERFET

      1. colgués
      2. colguessis
      3. colgués
      4. colguéssim
      5. colguéssiu
      6. colguessin

    6. IMPERATIU

    1. colga
    2. colgui
    3. colguem
    4. colgueu
    5. colguin

colgar

INFINITIU colgar GERUNDI colgant PARTICIPI colgat colgada colgats colgades INDICATIU PRESENT colgo colgues colga colguem colgueu colguen IMPERFET colgava colgaves colgava colgàvem colgàveu colgaven PASSAT colguí colgares colgà colgàrem colgàreu colgaren FUTUR colgaré colgaràs colgarà colgarem colgareu colgaran CONDICIONAL colgaria colgaries colgaria colgaríem colgaríeu colgarien SUBJUNTIU PRESENT colgui colguis colgui colguem colgueu colguin IMPERFET colgués colguessis colgués colguéssim colguéssiu colguessin IMPERATIU colga colgui colguem colgueu colguin
Diccionari de sinònims Franquesa

colgar


<title type="display">colgar</title>

  1. soterrar
    sepultar (fig.)
    enterrar (→), colgar a terra. Va enterrar els diners robats.
    ensorrar, colgar a la sorra.
    clotar, colgar sota terra, en part, una redolta, que hom separa de la planta després d'haver arrelat.
    capficar, íd.
    murgonar, íd.
    capficar, íd.
  2. (colgar-se pron.). Ajeure's entre les robes del llit.
    anar a dormir
    ficar-se al llit
    gitar-se
    anar a clapar
    anar a fer nones
  3. → pondre 's.
  4. → cobrir.



© Manuel Franquesa

colgar

soterrar sepultar fig enterrar →, colgar a terra Va enterrar els diners robats ensorrar , colgar a la sorra clotar , colgar sota terra, en part, una redolta, que hom separa de la planta després d'haver arrelat capficar , íd murgonar , íd capficar , íd colgar-se pron Ajeure's entre les robes del llit anar a dormir ficar-se al llit gitar-se anar a clapar anar a fer nones → pondre 's → cobrir © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

colgar

colgar

verb transitiu to bury figuradament to bury , hide away verb pronominal persona to go to bed , lie down sòl to set , go down
Diccionari Català Alemany

colgar


<title type="display">colgar</title>

    verb transitiu
  1. ver-, ein-graben.
  2. begraben.
  3. be-, über-, zu-decken.
  4. beschütten, überschütten.
    5. verb reflexiu
  5. zu Bett gehen.
  6. [Sonne] pondre (pondre's).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

colgar

verb transitiu ver-, ein-graben begraben be-, über-, zu-decken beschütten, überschütten verb reflexiu zu Bett gehen Sonne pondre pondre's © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

colgar

<title type="display">colgar</title>

verb transitiu sotterrare, seppellire. Colgar un mort, seppellire un morto. || [amagar] seppellire, nascondere, coprire, sommergere.

verb pronominal [ajeure's al llit] stendersi, sdraiarsi. || [anar al llit] andare a letto, coricarsi, mettersi a letto. || fig [el sol] tramontare, calare.

colgar

verb transitiu sotterrare, seppellire Colgar un mort , seppellire un morto || amagar seppellire, nascondere, coprire, sommergere verb pronominal ajeure's al llit stendersi, sdraiarsi || anar al llit andare a letto, coricarsi, mettersi a letto || fig el sol tramontare, calare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colgar</title>

Etimologia: del ll. collŏcare ‘situar, col·locar; cobrir el foc’, der. de lŏcus ‘lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu. Colgar un mort.
  2. pronominal
    1. Ajeure’s entre les robes del llit.
    2. Anar al llit.
    3. figuradament Davallar el sol sota l’horitzó, pondre’s. Quan es colgui el sol, cap a casa.
  3. transitiu Llevar de la vista (alguna cosa) amuntegant-n’hi d’altres damunt, cobrir completament o gairebé completament. La riuada colgà els matolls.
  4. transitiu adoberia Fer l’operació de la colga.
  5. transitiu agricultura Calçar.

■ colgar

verb transitiu Posar alguna cosa dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc, que hom havia tret en fer el clot Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu Colgar un mort pronominal Ajeure’s entre les robes del llit Anar al llit figuradament Davallar el sol sota l’horitzó, pondre’s Quan es colgui el sol, cap a casa transitiu Llevar de la vista alguna cosa amuntegant-n’hi d’altres damunt, cobrir completament o gairebé completament La riuada colgà els matolls transitiu adoberia Fer l’operació de la colga transitiu agricultura Calçar
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

colgar

<title type="display">colgar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Posar una cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra o la sorra que s'ha tret en fer el clot. Les llavors de les plantes s'han de colgar.
  2. Cobrir del tot o gairebé del tot una persona o una cosa. Quan s'ensorra una casa a vegades hi ha gent que queda colgada sota la runa.
    3. usat amb pronom
  3. colgar-se és ficar-se al llit.

colgar

Conjugació amb GU davant E, I verb Posar una cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra o la sorra que s'ha tret en fer el clot Les llavors de les plantes s'han de colgar Cobrir del tot o gairebé del tot una persona o una cosa Quan s'ensorra una casa a vegades hi ha gent que queda colgada sota la runa usat amb pronom colgar-se és ficar-se al llit
Diccionari Castellà Català

colgar


<title type="display">colgar</title>

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. penjar, suspendre. Colgar un espejo en la pared, penjar un mirall a la paret. Colgar una lámpara de un clavo, penjar un llum en un clau.
  2. [tender] estendre. Colgar la ropa, estendre la roba.
  3. [el teléfono] penjar.
  4. informàtica [programas, ficheros] penjar.
  5. [adornar] endomassar, empal·liar.
  6. figuradament i familiarment [ahorcar] penjar.
  7. figuradament i familiarment [abandonar] deixar, abandonar. Colgó los libros, va deixar els llibres.
  8. figuradament i familiarment [los hábitos] penjar.
  9. figuradament i familiarment [en un examen] penjar. Me han colgado en dos asignaturas, m'han penjat de dues assignatures. Tengo el latín colgado, m'han penjat (o estic penjat) de llatí.
  10. figuradament i familiarment [imputar] penjar.
    11. verb intransitiu
  11. penjar. La falda le cuelga de un lado, les faldilles li pengen d'un costat.
    12. verb pronominal
  12. penjar-se.
  13. informàtica [bloquearse un ordenador] penjar-se.

colgar

Se conjuga como acordar verb transitiu penjar , suspendre Colgar un espejo en la pared , penjar un mirall a la paret Colgar una lámpara de un clavo , penjar un llum en un clau tender estendre Colgar la ropa , estendre la roba el teléfono penjar informàtica programas, ficheros penjar adornar endomassar , empalliar figuradament i familiarment ahorcar penjar figuradament i familiarment abandonar deixar , abandonar Colgó los libros , va deixar els llibres figuradament i familiarment los hábitos penjar figuradament i familiarment en un examen penjar Me han colgado en…