Es mostren 594844 resultats

colgar


<title type="display">colgar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. colgar
    1. GERUNDI

    2. colgant
    1. PARTICIPI

    2. colgat
    3. colgada
    4. colgats
    5. colgades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. colgo
      3. colgues
      4. colga
      5. colguem
      6. colgueu
      7. colguen
      1. IMPERFET

      2. colgava
      3. colgaves
      4. colgava
      5. colgàvem
      6. colgàveu
      7. colgaven
      1. PASSAT

      2. colguí
      3. colgares
      4. colgà
      5. colgàrem
      6. colgàreu
      7. colgaren
      1. FUTUR

      2. colgaré
      3. colgaràs
      4. colgarà
      5. colgarem
      6. colgareu
      7. colgaran
      1. CONDICIONAL

      2. colgaria
      3. colgaries
      4. colgaria
      5. colgaríem
      6. colgaríeu
      7. colgarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. colgui
      3. colguis
      4. colgui
      5. colguem
      6. colgueu
      7. colguin
      1. IMPERFET

      2. colgués
      3. colguessis
      4. colgués
      5. colguéssim
      6. colguéssiu
      7. colguessin
    1. IMPERATIU

    2. colga
    3. colgui
    4. colguem
    5. colgueu
    6. colguin

colgar

colgar


<title type="display">colgar</title>

  1. soterrar
    sepultar (fig.)
    enterrar (→), colgar a terra. Va enterrar els diners robats.
    ensorrar, colgar a la sorra.
    clotar, colgar sota terra, en part, una redolta, que hom separa de la planta després d'haver arrelat.
    capficar, íd.
    murgonar, íd.
    capficar, íd.
  2. (colgar-se pron.). Ajeure's entre les robes del llit.
    anar a dormir
    ficar-se al llit
    gitar-se
    anar a clapar
    anar a fer nones
  3. pondre 's.
  4. cobrir.



© Manuel Franquesa

colgar

colgar

colgar

colgar


<title type="display">colgar</title>

    verb transitiu
  1. ver-, ein-graben.
  2. begraben.
  3. be-, über-, zu-decken.
  4. beschütten, überschütten.
  5. verb reflexiu
  6. zu Bett gehen.
  7. [Sonne] pondre (pondre's).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

colgar

colgar

<title type="display">colgar</title>

verb transitiu sotterrare, seppellire. Colgar un mort, seppellire un morto. || [amagar] seppellire, nascondere, coprire, sommergere.

verb pronominal [ajeure's al llit] stendersi, sdraiarsi. || [anar al llit] andare a letto, coricarsi, mettersi a letto. || fig [el sol] tramontare, calare.

colgar

colgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colgar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. collŏcare ‘situar, col·locar; cobrir el foc’, der. de lŏcus ‘lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu. Colgar un mort.
  2. pronominal
    1. Ajeure’s entre les robes del llit.
    2. Anar al llit.
    3. figuradament Davallar el sol sota l’horitzó, pondre’s. Quan es colgui el sol, cap a casa.
  3. transitiu Llevar de la vista (alguna cosa) amuntegant-n’hi d’altres damunt, cobrir completament o gairebé completament. La riuada colgà els matolls.
  4. transitiu adoberia Fer l’operació de la colga.
  5. transitiu agricultura Calçar.

colgar

colgar

<title type="display">colgar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Posar una cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra o la sorra que s'ha tret en fer el clot. Les llavors de les plantes s'han de colgar.
  2. Cobrir del tot o gairebé del tot una persona o una cosa. Quan s'ensorra una casa a vegades hi ha gent que queda colgada sota la runa.
  3. usat amb pronom
  4. colgar-se és ficar-se al llit.

colgar

colgar


<title type="display">colgar</title>

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. penjar, suspendre. Colgar un espejo en la pared, penjar un mirall a la paret. Colgar una lámpara de un clavo, penjar un llum en un clau.
  2. [tender] estendre. Colgar la ropa, estendre la roba.
  3. [el teléfono] penjar.
  4. informàtica [programas, ficheros] penjar.
  5. [adornar] endomassar, empal·liar.
  6. figuradament i familiarment [ahorcar] penjar.
  7. figuradament i familiarment [abandonar] deixar, abandonar. Colgó los libros, va deixar els llibres.
  8. figuradament i familiarment [los hábitos] penjar.
  9. figuradament i familiarment [en un examen] penjar. Me han colgado en dos asignaturas, m'han penjat de dues assignatures. Tengo el latín colgado, m'han penjat (o estic penjat) de llatí.
  10. figuradament i familiarment [imputar] penjar.
  11. verb intransitiu
  12. penjar. La falda le cuelga de un lado, les faldilles li pengen d'un costat.
  13. verb pronominal
  14. penjar-se.
  15. informàtica [bloquearse un ordenador] penjar-se.

colgar

colgar


<title type="display">colgar</title>

Pronúncia: kulɣá
    verb transitiu
  1. [sota terra] ensevelir, enterrer. Colgar un cadàver, ensevelir un cadavre .
    • enfouir. Colgar un tresor, enfouir un trésor.
  2. [cobrir] ensevelir. L'allau va colgar el xalet, l'avalanche a enseveli le chalet .
    • submerger, recouvrir complètement. L'aigua colgà tots els horts, l'eau submergea tous les jardins.
  3. agricultura [les hortalisses] enchausser.
  4. verb pronominal
  5. [ajeure's al llit] se coucher.
    1. [anar al llit] aller au lit, aller se coucher.
    2. figuradament [el sol] se coucher.

colgar

colgat

colgat