Es mostren 594815 resultats

col·lapsar

col·lapsar

Body
    1. INFINITIU

    2. col·lapsar
    1. GERUNDI

    2. col·lapsant
    1. PARTICIPI

    2. col·lapsat
    3. col·lapsada
    4. col·lapsats
    5. col·lapsades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. col·lapso
      3. col·lapses
      4. col·lapsa
      5. col·lapsem
      6. col·lapseu
      7. col·lapsen
      1. IMPERFET

      2. col·lapsava
      3. col·lapsaves
      4. col·lapsava
      5. col·lapsàvem
      6. col·lapsàveu
      7. col·lapsaven
      1. PASSAT

      2. col·lapsí
      3. col·lapsares
      4. col·lapsà
      5. col·lapsàrem
      6. col·lapsàreu
      7. col·lapsaren
      1. FUTUR

      2. col·lapsaré
      3. col·lapsaràs
      4. col·lapsarà
      5. col·lapsarem
      6. col·lapsareu
      7. col·lapsaran
      1. CONDICIONAL

      2. col·lapsaria
      3. col·lapsaries
      4. col·lapsaria
      5. col·lapsaríem
      6. col·lapsaríeu
      7. col·lapsarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. col·lapsi
      3. col·lapsis
      4. col·lapsi
      5. col·lapsem
      6. col·lapseu
      7. col·lapsin
      1. IMPERFET

      2. col·lapsés
      3. col·lapsessis
      4. col·lapsés
      5. col·lapséssim
      6. col·lapséssiu
      7. col·lapsessin
    1. IMPERATIU

    2. col·lapsa
    3. col·lapsi
    4. col·lapsem
    5. col·lapseu
    6. col·lapsin

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

Pronúncia: kulləpsá
    verb transitiu
  1. to collapse.
  2. to produce a breakdown.

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

    verb
  1. Aturar el funcionament normal d'una carretera, d'una fàbrica, d'un país, etc. Les guerres col·lapsen l'economia.
  2. usat amb pronom
  3. col·lapsar-se és aturar-se el funcionament normal d'una cosa o d'una persona. Es pot col·lapsar una autopista quan hi circulen molts cotxes, o una persona si té més feina de la que pot fer.
col·lapse

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

    verb transitiu medicina
  1. [jemandem] einen Kollaps verursachen.
  2. figuradament zusammenbrechen lassen.
  3. verb reflexiu medicina
  4. kollabieren.
  5. figuradament zusammenbrechen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

Pronúncia: kulləpsá
    verb transitiu
  1. avoir un collapsus.
  2. figuradament [el comerç, etc] s'effondrer pron.

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

Accessory
Etimologia: de col·lapse 1a font: 1917, DOrt.
Body
    verb
  1. transitiu Produir un col·lapse.
  2. pronominal El país s’ha col·lapsat.

col·lapsar

col·lapse

col·lapse

    masculí astrologia, astronomia i medicina
  1. Kollaps m.
  2. figuradament Zusammenbruch m.
  3. tenir (od sofrir) un col·lapse medicina Kollabieren.
    • einen Kollaps erleiden.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

col·lapse

col·lapse

col·lapse

Pronúncia: kullápsə
    masculí
  1. medicina collapsus.
  2. figuradament [del comerç, etc] paralysie provisoire f, effondrement momentané.

col·lapse