Es mostren 594823 resultats

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

col·lapsar

col·lapse


<title type="display">col·lapse</title>

    masculí astrologia, astronomia i medicina
  1. Kollaps m.
  2. figuradament Zusammenbruch m.
  3. tenir (od sofrir) un col·lapse medicina Kollabieren.
    • einen Kollaps erleiden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

col·lapse

col·lapse

col·lapse

col·lapse


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lapse</title>

Accessory
Etimologia: del ll. collapsus ‘caiguda, ensorrada’ 1a font: 1917, DOrt.
Body
    masculí
  1. patologia
    1. Retracció anormal de les parets d’un òrgan buit (cor, vasos sanguinis, pulmons, etc.), amb la consegüent afectació de les seves funcions.
    2. Pèrdua del to de les parets dels vasos sanguinis petits en el curs d’una insuficiència circulatòria aguda.
  2. figuradament Paralització transitòria de les activitats econòmiques, polítiques, etc. El comerç exterior del país ha sofert un col·lapse.
  3. col·lapse gravitacional astrofísica Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.

col·lapse

col·lapse

col·lapse

    masculí
  1. medicina colapso.
  2. figuradament [paralització] colapso.

col·lapse

collapse


<title type="display">collapse</title>

Pronúncia: kə'læps
    noun
  1. Medicine col·lapse.
  2. [of building] esfondrament, enderrocament.
  3. [of road] enfonsament.
  4. [of plans] fracàs.
  5. intransitive verb
  6. Medicine tenir un col·lapse.
  7. to collapse with laughter figurative morir-se de riure.

  8. [building] esfondrar-se, enderrocar-se.
  9. figurative fracassar.
  10. hood that collapses capota plegable.

collapse

col·lapse

col·lapse

col·lapse

col·lapse

col·lapse

col·lapse