Es mostren 594823 resultats

collapser

collapser

verb intransitiu collapsar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

collapsible

collapsible

adjective plegable
Diccionari Francès Català

collapsus

collapsus

masculí collapse © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

collar


<title type="display">collar</title>

Pronúncia: ˈkɒləʳ
    noun
  1. [part of garment] coll.
  2. Technical [of animal] collar.
  3. stiff collar coll emmidonat, coll dur.
  4. to get hot under the collar sulfurar-se.
    5. transitive verb
  5. posar un collar a.
  6. agafar pel coll.
  7. [grab, tackle] arrapar, aferrar, garfir.
  8. colloquial apropiar-se de.



    9. FALSOS AMICS!

    His shirt collar was much too tight for him to be able to breathe easily. El coll de la camisa li anava massa estret perquè pogués respirar tranquil·lament.

collar

noun part of garment coll Technical of animal collar stiff collar coll emmidonat , coll dur to get hot under the collar sulfurar-se transitive verb posar un collar a agafar pel coll grab, tackle arrapar , aferrar , garfir colloquial apropiar-se de FALSOS AMICS His shirt collar was much too tight for him to be able to breathe easily El coll de la camisa li anava massa estret perquè pogués respirar tranquillament
Conjugador Català

collar


<title type="display">collar</title>

    1. INFINITIU

    1. collar

    2. GERUNDI

    1. collant

    3. PARTICIPI

    1. collat
    2. collada
    3. collats
    4. collades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. collo
      2. colles
      3. colla
      4. collem
      5. colleu
      6. collen

      2. IMPERFET

      1. collava
      2. collaves
      3. collava
      4. collàvem
      5. collàveu
      6. collaven

      3. PASSAT

      1. collí
      2. collares
      3. collà
      4. collàrem
      5. collàreu
      6. collaren

      4. FUTUR

      1. collaré
      2. collaràs
      3. collarà
      4. collarem
      5. collareu
      6. collaran

      5. CONDICIONAL

      1. collaria
      2. collaries
      3. collaria
      4. collaríem
      5. collaríeu
      6. collarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. colli
      2. collis
      3. colli
      4. collem
      5. colleu
      6. collin

      2. IMPERFET

      1. collés
      2. collessis
      3. collés
      4. colléssim
      5. colléssiu
      6. collessin

    6. IMPERATIU

    1. colla
    2. colli
    3. collem
    4. colleu
    5. collin

collar

INFINITIU collar GERUNDI collant PARTICIPI collat collada collats collades INDICATIU PRESENT collo colles colla collem colleu collen IMPERFET collava collaves collava collàvem collàveu collaven PASSAT collí collares collà collàrem collàreu collaren FUTUR collaré collaràs collarà collarem collareu collaran CONDICIONAL collaria collaries collaria collaríem collaríeu collarien SUBJUNTIU PRESENT colli collis colli collem colleu collin IMPERFET collés collessis collés colléssim colléssiu collessin IMPERATIU colla colli collem colleu collin
Diccionari Castellà Català

collar


<title type="display">collar</title>

    masculí
  1. [adorno] collaret, collar.
  2. [de animales domésticos] collar.
  3. [insignia] collar.
  4. història [esclavos, castigo] collar.
  5. ornitologia [de las aves] collar.
  6. mecànica [abrazadera] collar.

collar

masculí adorno collaret , collar de animales domésticos collar insignia collar història esclavos, castigo collar ornitologia de las aves collar mecànica abrazadera collar
Diccionari de sinònims Franquesa

collar


<title type="display">collar</title>

collaret, collar d'adorn.
dogal, collar consistent en un llaç escorredor amb què hom lliga pel coll un animal.
collera, collar encoixinat que hom posa al coll d'un animal per junyir-lo.
colleró, collera petita, més lleugera.
cascavellada, collar de cascavells.
garrot, espècie de collar que hom estreny a voluntat i que encara serveix en alguns pobles subdesenvolupats per a ajusticiar els condemnats a mort.


© Manuel Franquesa

collar

collaret , collar d'adorn dogal , collar consistent en un llaç escorredor amb què hom lliga pel coll un animal collera , collar encoixinat que hom posa al coll d'un animal per junyir-lo colleró , collera petita, més lleugera cascavellada , collar de cascavells garrot , espècie de collar que hom estreny a voluntat i que encara serveix en alguns pobles subdesenvolupats per a ajusticiar els condemnats a mort © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

collar


<title type="display">collar</title>

Pronúncia: kuʎá
    masculí
  1. collar.
  2. [collaret] necklace.
  3. [d’un batlle, etc.] chain of office
  4. ornitologia i zoologia collar, ruff.
  5. tecnologia dollar, ring, band, strap.
    6. verb transitiu
  6. to screw, screw up, screw together.
  7. to join.
  8. figuradament [persona, nen] to keep a tighter rein on.



    9. FALSOS AMICS!

    Em va saber molt de greu perdre el collar de perles que m’havia regalat la mare pel meu aniversari. I was very upset to lose the pearl necklace that my mother had bought me for my birthday.

collar

masculí collar collaret necklace d’un batlle, etc chain of office ornitologia i zoologia collar , ruff tecnologia dollar , ring , band , strap verb transitiu to screw , screw up , screw together to join figuradament persona, nen to keep a tighter rein on FALSOS AMICS Em va saber molt de greu perdre el collar de perles que m’havia regalat la mare pel meu aniversari I was very upset to lose the pearl necklace that my mother had bought me for my birthday
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·lar

col·lar

verb transitiu antigament Donar collació, conferir un càrrec, un benefici, etc
Diccionari Català francès

collar


<title type="display">collar</title>

Pronúncia: kuʎá
    masculí
  1. [d'un animal domèstic] collier.
  2. [d'un esclau, d'un malfactor] carcan.
  3. [insígnia] chaîne f.
  4. collaret.
  5. tecnologia collier, étrier.
  6. zoologia i ornitologia collier.
    7. verb transitiu
  7. [unir estretament] fixer.
    • [amb caragols] visser.
  8. [fer pressió] appuyer, serrer.
    • bloquer.
  9. [enjovar] atteler.
  10. figuradament i familiarment [subjectar, sotmetre] visser, serrer la vis à. Cal collar-lo perquè treballi, il faut le visser pour qu'il travaille.
  11. marina, marítim [una vela] carguer, ferler, enverguer.

collar

masculí d'un animal domèstic collier d'un esclau, d'un malfactor carcan insígnia chaîne f collaret tecnologia collier , étrier zoologia i ornitologia collier verb transitiu unir estretament fixer • amb caragols visser fer pressió appuyer , serrer • bloquer enjovar atteler figuradament i familiarment subjectar, sotmetre visser , serrer la vis à Cal collar-lo perquè treballi , il faut le visser pour qu'il travaille marina, marítim una vela carguer , ferler , enverguer