Es mostren 594844 resultats

collar1

collar1

verb transitiu an-, ein-, fest-schrauben ineinanderfügen anschirren figuradament i familiarment collar algú bei jemandem die Daumenschrauben an-legen oder -setzen Vegeu també collar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

collar 1

collar 1

masculí d'un animal domèstic collare, catena f || del cavall collaressa f || mar aut zool ornit collare || collaret collana f , collare || insígnia collare || tecn d'una biela collare | anello, cerchio Vegeu també collar 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. collare, íd. (v. coll1) 1a font: 1316
    masculí
  1. Corretja, cadena, etc., que hom posa al voltant del coll d’un animal.
  2. Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc.
  3. Ornament de coll.
  4. Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes.
  5. Collaret.
  6. armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV.
  7. entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes.
  8. motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica.
    1. oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a estrènyer un objecte o per a subjectar-ne d’altres mantenint-los units estretament entre ells.
    2. collar de raca marina, marítim Anell, format per un bastard o més que enfilen uns abartrells, usat per a fermar una perxa a un pal i facilitar-ne el moviment.
  10. zoologia En el plomatge o el pelatge d’un animal, taca anular al voltant del coll.



    11. Vegeu també:
    collar2

■ collar1

masculí Corretja, cadena, etc, que hom posa al voltant del coll d’un animal Cèrcol de metall posat al coll d’un malfactor com a càstig, d’un esclau com a senyal de servitud, etc Ornament de coll Cadena d’or que portaven al coll els cavallers de certs ordes Collaret armament Peça de l’arnès del cavall, generalment de malla, emprada al segle XV entomologia Expansió membranosa lobulada del protòrax d’alguns insectes motors Cap de biela que forma un coixinet de gran diàmetre, dins el qual s’allotja i gira una excèntrica oficis manuals Peça en forma d’anella circular o semicircular emprada per a…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

collar2

collar2

verb Unir dues o més peces amb cargols i femelles Les diferents parts d'un moble poden estar encolades o collades Cargolar un cargol de fuster Diem que algú colla una persona quan no li deixa fer el que vol i la fa obeir Vegeu també collar 1
Diccionari Català Castellà

collar2


<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. [unir estretament] fijar. Collar l'aixeta grossa al safareig, fijar el grifo grande al lavadero.
  2. [amb cargols] atornillar.
  3. [fer pressió] apretar. Colla més fort, aprieta con más fuerza.
  4. [enjovar] uncir, enyugar.
  5. figuradament i familiarment [subjectar, sotmetre] apretar, apretar las clavijas, sujetar. L'heu de collar més, que és un gandul, tenéis que apretarle más (o apretarle más las clavijas), que es un holgazán. Els tenim ben collats, los tenemos bien sujetos.
  6. marina, marítim [una vela] envergar, aferrar.



    7. Vegeu també:
    collar1

collar2

verb transitiu unir estretament fijar Collar l'aixeta grossa al safareig , fijar el grifo grande al lavadero amb cargols atornillar fer pressió apretar Colla més fort , aprieta con más fuerza enjovar uncir , enyugar figuradament i familiarment subjectar, sotmetre apretar , apretar las clavijas , sujetar L'heu de collar més, que és un gandul , tenéis que apretarle más o apretarle más las clavijas, que es un holgazán Els tenim ben collats , los tenemos bien sujetos marina, marítim una vela envergar , aferrar Vegeu també collar 1
Diccionari Català Italià

collar 2

collar 2

verb transitiu unire, congiungere, connettere, fissare || amb cargols avvitare || fer pressió stringere, premere || enjovar aggiogare || fig fam sottomettere, mettere alle strette, costringere, forzare, obbligare || mar invergare, inferire Vegeu també collar 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: accepció sorgida de l’acció de lligar un animal pel coll, fermar-lo (v. coll1) 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció.
  2. Enjovar, junyir.
  3. figuradament i col·loquialment Subjectar, sotmetre (algú). L’heu de collar més, que és un tranquil.
  4. Clavar (un cargol).
  5. marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions.
  6. indústria tèxtil
    1. Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant.
    2. Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit.



    7. Vegeu també:
    collar1

■ collar2

verb transitiu Unir, ajuntar, dues peces o més per mitjà de cargols i llurs femelles, o emprant uns altres estris de subjecció Enjovar, junyir figuradament i colloquialment Subjectar, sotmetre algú L’heu de collar més, que és un tranquil Clavar un cargol marina, marítim Cargolar la vela, plegar-la sobre la verga o botavara o un masteler i afermar-la amb botafions indústria tèxtil Fer voltar la roda del collador del teler perquè la roda quedi tibant Carregar de pes la romana del plegador per augmentar la tibantor de l’ordit Vegeu també collar 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

collar2

collar2

masculí Halsband n Halskette f • wertvoll Kollier n Vegeu collaret Tier Kumt, Kummet n/m • nordd Hamen m eclesiàstic i història Ordenskette f història Halseisen n von Sklaven, Gefangenen zoologia i caça Kragen m Vegeu també collar 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Anglès Català

collarbone

collarbone

noun clavícula
Diccionari Castellà Català

collareja

collareja

femení zoologia comadreja