Es mostren 594823 resultats

adversatiu
| adversativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adversatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ad_ver_sa_tiu
Etimologia: del ll. adversativus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Que expressa una oposició o una antítesi; que implica o denota una contrarietat de concepte o bé de sentit.
  2. gramàtica Dit de les conjuncions, de les locucions conjuntives, dels adjectius i dels adverbis que indiquen oposició o contrarietat (però, amb tot, etc.).
  3. conjunció adversativa gramàtica Conjunció que indica contrarietat entre els elements que uneix o entre les proposicions que enllaça.
  4. locució adversativa gramàtica Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu (amb tot, encara que, per això, etc.).
  5. proposició adversativa gramàtica Proposició coordinada que denota una significació oposada, sia parcial (anomenada restrictiva o correctiva), sia total (exclusiva).

adversatiu
| adversativa

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversatiu
-iva

adversative

adversative

adversativo
-va

adversativo
-va

adverse

adverse

adverse


<title type="display">adverse</title>

Pronúncia: advɛʀs
adjectiu advers -a, contrari -ària. La partie adverse, la part adversa (contrària). L’équipe adverse, l’equip contrari.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverse

adversidad

adversidad