Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

adversatif

-ive

<title type="display">adversatif</title>

Pronúncia: advɛʀsatif -iv

adjectiu gramàtica adversatiu -iva. Une conjonction adversative, una conjunció adversativa.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adversatif

-ive

adjectiu gramàtica adversatiu -iva Une conjonction adversative , una conjunció adversativa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

■ adversatiu

| adversativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">adversatiu</title>

Partició sil·làbica: ad_ver_sa_tiu
Etimologia: del ll. adversativus, -a, -um, íd.

adjectiu

Que expressa una oposició o una antítesi; que implica o denota una contrarietat de concepte o bé de sentit.
gramàtica Dit de les conjuncions, de les locucions conjuntives, dels adjectius i dels adverbis que indiquen oposició o contrarietat (però, amb tot, etc.).
conjunció adversativa gramàtica Conjunció que indica contrarietat entre els elements que uneix o entre les proposicions que enllaça.
locució adversativa gramàtica Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu (amb tot, encara que, per això, etc.).
proposició adversativa gramàtica Proposició coordinada que denota una significació oposada, sia parcial (anomenada restrictiva o correctiva), sia total (exclusiva).

■ adversatiu

| adversativa

adjectiu Que expressa una oposició o una antítesi que implica o denota una contrarietat de concepte o bé de sentit gramàtica Dit de les conjuncions, de les locucions conjuntives, dels adjectius i dels adverbis que indiquen oposició o contrarietat però , amb tot , etc conjunció adversativa gramàtica Conjunció que indica contrarietat entre els elements que uneix o entre les proposicions que enllaça locució adversativa gramàtica Expressió fixa de la llengua amb valor adversatiu amb tot , encara que , per això , etc proposició adversativa gramàtica Proposició coordinada que denota una…