Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

collet

<title type="display">collet</title>

Pronúncia: kɔlɛ

masculí

[du vêtement] coll.
[boucherie] coll. Collet de veau, coll de vedella.
[pèlerine courte] esclavina f.
[lacet] llaç escorredor.
tecnologia coll [d’un eix].
botànica coll.
anatomia coll [d’una dent].
collet monté figuradament encarcarat -ada (tibat -ada, rígid -a, estricte -a).
prendre qqn au collet (ou mettre la main, ou sauter au collet de qqn) agafar algú pel coll (o per la solapa, o tirar-se al coll d’algú).
se prendre au collet antigament estirar-se els cabells (o barallar-se, o esbatussar-se).

collet

masculí du vêtement coll boucherie coll Collet de veau , coll de vedella pèlerine courte esclavina f lacet llaç escorredor tecnologia coll d’un eix botànica coll anatomia coll d’una dent collet monté figuradament encarcarat -ada tibat -ada, rígid -a, estricte -a prendre qqn au collet ou mettre la main, ou sauter au collet de qqn agafar algú pel coll o per la solapa, o tirar-se al coll d’algú se prendre au collet antigament estirar-se els cabells o barallar-se, o esbatussar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

collet

<title type="display">collet</title>

Etimologia: v. coll¹

masculí

1. Coll petit.
2. Petit coll de vestit, especialment coll postís.
3. collet de capellà Coll postís dur, de color blanc, que porten els eclesiàstics.
embalatge, envasat A les botes, cèrcol de sotatesta.

collet

masculí Coll petit Petit coll de vestit, especialment coll postís collet de capellà Coll postís dur, de color blanc, que porten els eclesiàstics embalatge, envasat A les botes, cèrcol de sotatesta

collet

<title type="display">collet</title>

Pronúncia: kuʎɛ́t

masculí [coll postís] faux col.

collet

masculí coll postís faux col

colleta

<title type="display">colleta</title>

femení botànica [col] col petita.

colleta

femení botànica col col petita

colleter

<title type="display">colleter</title>

Pronúncia: kɔlte

verb transitiu

antigament agafar pel coll.

verb pronominal

barallar-se, arribar (o venir) a les mans, esbatussar-se.
figuradament barallar-se. Se colleter avec les problèmes, barallar-se amb els problemes.

colleter

verb transitiu antigament agafar pel coll verb pronominal barallar-se, arribar o venir a les mans, esbatussar-se figuradament barallar-se Se colleter avec les problèmes , barallar-se amb els problemes © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç