Es mostren 594823 resultats

col·limar

col·limar

col·limar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·limar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. collimare ‘mirar de cua d’ull’, der. de limus, -a, -um ‘oblic’
Body
    verb transitiu
  1. física Confinar la radiació emesa per una font a un feix ben definit de raigs paral·lels o bé ocupant un determinat angle sòlid.
  2. òptica
    1. Fer passar per un punt donat una visual mòbil des d’un instrument òptic.
    2. Donar la imatge d’una font lluminosa individualitzant-ne un feix de raigs paral·lels.

col·limar

Informació complementària

collimateur


<title type="display">collimateur</title>

Pronúncia: kɔlimatœʀ
    masculí
  1. col·limador.
  2. avoir qqn dans le collimateur figuradament tenir clissat -ada (o preparar-ne alguna a) algú.
    être dans le collimateur estar molt controlat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

collimateur

collimation

collimation

colline

colline

col·lineació


<title type="display">col·lineació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: col_li_ne_a_ci_ó
Body
femení geometria Transformació del pla o l’espai que canvia punts en punts, rectes en rectes i plans en plans, que conserva la col·linealitat de punts.

col·lineació

col·lineal

col·lineal

col·lineal

col·lineal

col·lineal

col·lineal

col·lineal

col·lineal