Es mostren 594844 resultats

col·locada

col·locada

femení colloquialment Efecte de collocar-se amb una droga
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

col·locar

col·locar

→ posar → vendre diners → invertir Collocar algú en un càrrec → aplaçar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

col·locar


<title type="display">col·locar</title>

    1. INFINITIU

    1. col·locar

    2. GERUNDI

    1. col·locant

    3. PARTICIPI

    1. col·locat
    2. col·locada
    3. col·locats
    4. col·locades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. col·loco
      2. col·loques
      3. col·loca
      4. col·loquem
      5. col·loqueu
      6. col·loquen

      2. IMPERFET

      1. col·locava
      2. col·locaves
      3. col·locava
      4. col·locàvem
      5. col·locàveu
      6. col·locaven

      3. PASSAT

      1. col·loquí
      2. col·locares
      3. col·locà
      4. col·locàrem
      5. col·locàreu
      6. col·locaren

      4. FUTUR

      1. col·locaré
      2. col·locaràs
      3. col·locarà
      4. col·locarem
      5. col·locareu
      6. col·locaran

      5. CONDICIONAL

      1. col·locaria
      2. col·locaries
      3. col·locaria
      4. col·locaríem
      5. col·locaríeu
      6. col·locarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. col·loqui
      2. col·loquis
      3. col·loqui
      4. col·loquem
      5. col·loqueu
      6. col·loquin

      2. IMPERFET

      1. col·loqués
      2. col·loquessis
      3. col·loqués
      4. col·loquéssim
      5. col·loquéssiu
      6. col·loquessin

    6. IMPERATIU

    1. col·loca
    2. col·loqui
    3. col·loquem
    4. col·loqueu
    5. col·loquin

col·locar

INFINITIU collocar GERUNDI collocant PARTICIPI collocat collocada collocats collocades INDICATIU PRESENT colloco colloques colloca colloquem colloqueu colloquen IMPERFET collocava collocaves collocava collocàvem collocàveu collocaven PASSAT colloquí collocares collocà collocàrem collocàreu collocaren FUTUR collocaré collocaràs collocarà collocarem collocareu collocaran CONDICIONAL collocaria collocaries collocaria collocaríem collocaríeu collocarien SUBJUNTIU PRESENT colloqui colloquis colloqui colloquem colloqueu colloquin IMPERFET colloqués colloquessis colloqués colloquéssim colloquéssiu…
Diccionari Català Italià

col·locar

<title type="display">col·locar</title>

verb transitiu collocare, porre, sistemare, mettere. || [en un càrrec] collocare, impiegare, sistemare. || econ investire. || [mercaderies] vendere, piazzare. || col·locar una noia maritare, sistemare una ragazza. || estar ben (o mal) col·locat essere (o non essere) sistemato, avere un buon (o un cattivo) lavoro.

verb pronominal sistemarsi.

col·locar

verb transitiu collocare, porre, sistemare, mettere || en un càrrec collocare, impiegare, sistemare || econ investire || mercaderies vendere, piazzare || collocar una noia maritare, sistemare una ragazza || estar ben o mal collocat essere o non essere sistemato, avere un buon o un cattivo lavoro verb pronominal sistemarsi
Diccionari Català Alemany

col·locar


<title type="display">col·locar</title>

    verb transitiu
  1. an-, auf-stellen.
  2. unterbringen.
  3. anlegen.
  4. també esport plazieren, placieren.
  5. col·locar un satèl·lit en (la seva) òrbita einen Satelliten in seine Bahn bringen.
    6. verb reflexiu
  6. eine Stelle (oder Anstellung) finden.
  7. Absatz finden.
  8. sich plazieren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

col·locar

verb transitiu an-, auf-stellen unterbringen anlegen també esport plazieren, placieren collocar un satèllit en la seva òrbita einen Satelliten in seine Bahn bringen verb reflexiu eine Stelle oder Anstellung finden Absatz finden sich plazieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

col·locar


<title type="display">col·locar</title>

    verb transitiu
  1. colocar. Col·locar els pots a l'armari, una cadira a cada costat de la taula, colocar los botes en el armario, una silla a cada lado de la mesa.
  2. [en un càrrec, en una feina] colocar. L'han col·locat en una oficina, lo han colocado en una oficina.
  3. [diners] colocar.
  4. [gènere, mercaderies] colocar.
  5. familiarment [les drogues] colocar.
  6. estar ben (o mal) col·locat [situació professional] estar bien (o mal) colocado, tener un buen (o mal) empleo.
    7. verb pronominal
  7. [posar-se] colocarse.
  8. familiarment [amb drogues] colocarse.

col·locar

verb transitiu colocar Collocar els pots a l'armari, una cadira a cada costat de la taula , colocar los botes en el armario, una silla a cada lado de la mesa en un càrrec, en una feina colocar L'han collocat en una oficina , lo han colocado en una oficina diners colocar gènere, mercaderies colocar familiarment les drogues colocar estar ben o mal collocat situació professional estar bien o mal colocado , tener un buen o mal empleo verb pronominal posar-se colocarse familiarment amb drogues colocarse
Diccionari Català Anglès

col·locar


<title type="display">col·locar</title>

Pronúncia: kulluká
    verb transitiu
  1. to place, put, position.
  2. to arrange.
  3. [tropes, etc.] to position, station.
  4. una noia difícil de col·locar a girl difficult to marry off.
  5. comerç i mercat [diners] invest, place.
  6. [mercaderia] to place.
  7. [préstec] to float.
  8. estar ben col·locat to have a good job.
    9. verb pronominal
  9. to place oneself, station oneself.

col·locar

verb transitiu to place , put , position to arrange tropes, etc to position , station una noia difícil de collocar a girl difficult to marry off comerç i mercat diners invest , place mercaderia to place préstec to float estar ben collocat to have a good job verb pronominal to place oneself , station oneself
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·locar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·locar</title>

Etimologia: del ll. collocare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa o algú) en un lloc determinat, en una certa posició relativa. Col·locar els pots a l’armari. Col·locar una cadira a cada costat de la taula.
  2. transitiu
    1. Posar (algú) en una condició determinada de vida.
    2. especialment Posar (algú) en un càrrec. L’han col·locat en una oficina.
    3. col·locar (algú) Disposar el seu matrimoni, casar-lo. Quan col·loqui la noia, estarà tranquil.
    4. estar ben (o mal) col·locat Tenir una bona (o una mala) col·locació.
  3. col·loquialment
    1. transitiu Produir una droga un estat d’alteració de la percepció (en qui la consumeix). Aquesta coca et col·loca molt ràpidament.
    2. usat absolutament Ensumar cola col·loca.
    3. pronominal Amb dos porros ja es col·loca.
  4. transitiu economia Donat un tipus d’interès de mercat, escollir i dur a terme l’opció oferta per la rendibilitat dels actius financers en contraposició a la del diner.
  5. col·locar gèneres (o mercaderies, etc.) Trobar-los compradors.

■ col·locar

verb transitiu Posar alguna cosa o algú en un lloc determinat, en una certa posició relativa Collocar els pots a l’armari Collocar una cadira a cada costat de la taula transitiu Posar algú en una condició determinada de vida especialment Posar algú en un càrrec L’han collocat en una oficina collocar algú Disposar el seu matrimoni, casar-lo Quan colloqui la noia, estarà tranquil estar ben o mal collocat Tenir una bona o una mala collocació colloquialment transitiu Produir una droga un estat d’alteració de la percepció en qui la consumeix Aquesta coca et colloca molt ràpidament usat…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

col·locar

<title type="display">col·locar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Posar una persona o una cosa en un lloc, en una posició. En una biblioteca, els llibres s'han de col·locar ordenats per temes i per autors.
  2. Posar una persona en una feina o en un càrrec. La direcció de les empreses col·loca persones de la seva confiança en llocs de responsabilitat. Quan acaben els estudis, no tots els joves es col·loquen de seguida.

col·locar

Conjugació amb QU davant E, I verb Posar una persona o una cosa en un lloc, en una posició En una biblioteca, els llibres s'han de collocar ordenats per temes i per autors Posar una persona en una feina o en un càrrec La direcció de les empreses colloca persones de la seva confiança en llocs de responsabilitat Quan acaben els estudis, no tots els joves es colloquen de seguida
Diccionari Català francès

col·locar


<title type="display">col·locar</title>

Pronúncia: kulluká
    verb transitiu
  1. placer. Col·locar els llibres en els prestatges, placer les livres sur les étagères.
  2. economia [diners] placer.
  3. comerç i mercat [gènere, mercaderies] placer.
  4. [en un càrrec, en una feina] placer. Col·locar una noia de criada, placer une jeune fille comme bonne.
  5. familiarment [casar] marier.
    6. verb pronominal
  6. [posar-se] se placer.
  7. [en una feina] se placer, être placé -e. S'ha col·locat de cuinera, elle s'est placée comme cuisinière.

col·locar

verb transitiu placer Collocar els llibres en els prestatges , placer les livres sur les étagères economia diners placer comerç i mercat gènere, mercaderies placer en un càrrec, en una feina placer Collocar una noia de criada , placer une jeune fille comme bonne familiarment casar marier verb pronominal posar-se se placer en una feina se placer , être placé -e S'ha collocat de cuinera , elle s'est placée comme cuisinière