Es mostren 594823 resultats

colltrencar-se

colltrencar-se

verb pronominal persona to break one’s neck
Conjugador Català

colltrencar-se


<title type="display">colltrencar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. colltrencar

    2. GERUNDI

    1. colltrencant

    3. PARTICIPI

    1. colltrencat
    2. colltrencada
    3. colltrencats
    4. colltrencades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. colltrenco
      2. colltrenques
      3. colltrenca
      4. colltrenquem
      5. colltrenqueu
      6. colltrenquen

      2. IMPERFET

      1. colltrencava
      2. colltrencaves
      3. colltrencava
      4. colltrencàvem
      5. colltrencàveu
      6. colltrencaven

      3. PASSAT

      1. colltrenquí
      2. colltrencares
      3. colltrencà
      4. colltrencàrem
      5. colltrencàreu
      6. colltrencaren

      4. FUTUR

      1. colltrencaré
      2. colltrencaràs
      3. colltrencarà
      4. colltrencarem
      5. colltrencareu
      6. colltrencaran

      5. CONDICIONAL

      1. colltrencaria
      2. colltrencaries
      3. colltrencaria
      4. colltrencaríem
      5. colltrencaríeu
      6. colltrencarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. colltrenqui
      2. colltrenquis
      3. colltrenqui
      4. colltrenquem
      5. colltrenqueu
      6. colltrenquin

      2. IMPERFET

      1. colltrenqués
      2. colltrenquessis
      3. colltrenqués
      4. colltrenquéssim
      5. colltrenquéssiu
      6. colltrenquessin

    6. IMPERATIU

    1. colltrenca
    2. colltrenqui
    3. colltrenquem
    4. colltrenqueu
    5. colltrenquin

colltrencar-se

INFINITIU colltrencar GERUNDI colltrencant PARTICIPI colltrencat colltrencada colltrencats colltrencades INDICATIU PRESENT colltrenco colltrenques colltrenca colltrenquem colltrenqueu colltrenquen IMPERFET colltrencava colltrencaves colltrencava colltrencàvem colltrencàveu colltrencaven PASSAT colltrenquí colltrencares colltrencà colltrencàrem colltrencàreu colltrencaren FUTUR colltrencaré colltrencaràs colltrencarà colltrencarem colltrencareu colltrencaran CONDICIONAL colltrencaria colltrencaries colltrencaria colltrencaríem colltrencaríeu colltrencarien SUBJUNTIU PRESENT colltrenqui…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colltrencar-se

■ colltrencar-se

verb pronominal Rompre’s pel coll figuradament Trencar-se el coll, sofrir perjudici en una empresa, en un afer, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

colltrencar-se

colltrencar-se

verb pronominal un objecte rompersi alla base del collo || fig rompersi il collo o l'osso del collo
Diccionari Català francès

colltrencar-se

colltrencar-se

verb pronominal un gerro avoir le goulot cassé figuradament sofrir un perjudici tourner mal
Diccionari Anglès Català

collude

collude

intransitive verb confabular-se with amb
Conjugador Català

col·ludir


<title type="display">col·ludir</title>

    1. INFINITIU

    1. col·ludir

    2. GERUNDI

    1. col·ludint

    3. PARTICIPI

    1. col·ludit
    2. col·ludida
    3. col·ludits
    4. col·ludides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. col·ludeixo
      2. col·ludeixes
      3. col·ludeix
      4. col·ludim
      5. col·ludiu
      6. col·ludeixen

      2. IMPERFET

      1. col·ludia
      2. col·ludies
      3. col·ludia
      4. col·ludíem
      5. col·ludíeu
      6. col·ludien

      3. PASSAT

      1. col·ludí
      2. col·ludires
      3. col·ludí
      4. col·ludírem
      5. col·ludíreu
      6. col·ludiren

      4. FUTUR

      1. col·ludiré
      2. col·ludiràs
      3. col·ludirà
      4. col·ludirem
      5. col·ludireu
      6. col·ludiran

      5. CONDICIONAL

      1. col·ludiria
      2. col·ludiries
      3. col·ludiria
      4. col·ludiríem
      5. col·ludiríeu
      6. col·ludirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. col·ludeixi
      2. col·ludeixis
      3. col·ludeixi
      4. col·ludim
      5. col·ludiu
      6. col·ludeixin

      2. IMPERFET

      1. col·ludís
      2. col·ludissis
      3. col·ludís
      4. col·ludíssim
      5. col·ludíssiu
      6. col·ludissin

    6. IMPERATIU

    1. col·ludeix
    2. col·ludeixi
    3. col·ludim
    4. col·ludiu
    5. col·ludeixin

col·ludir

INFINITIU colludir GERUNDI colludint PARTICIPI colludit colludida colludits colludides INDICATIU PRESENT colludeixo colludeixes colludeix colludim colludiu colludeixen IMPERFET colludia colludies colludia colludíem colludíeu colludien PASSAT colludí colludires colludí colludírem colludíreu colludiren FUTUR colludiré colludiràs colludirà colludirem colludireu colludiran CONDICIONAL colludiria colludiries colludiria colludiríem colludiríeu colludirien SUBJUNTIU PRESENT colludeixi colludeixis colludeixi colludim colludiu colludeixin IMPERFET colludís colludissis colludís colludíssim colludíssiu…
Diccionari Català Castellà

col·ludir

col·ludir

verb intransitiu dret coludir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·ludir

■ col·ludir

verb intransitiu Pactar secretament en perjudici d’algú
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

col·ludir

col·ludir

verb intransitiu colludere