Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

comanador

<title type="display">comanador</title>

Pronúncia: kumənəðó

masculí

knight commander (of a military order).
història eclesiàstica prior.

comanador

masculí knight commander of a military order història eclesiàstica prior

comanador

<title type="display">comanador</title>

masculí hist commendatario. || commendatore.

comanador

masculí hist commendatario || commendatore

■ comanador

| comanadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanador</title>

Etimologia: de comanar 1a font: 1182

masculí i femení
1. Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa.
2. catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè.
masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda.
masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes.

■ comanador

| comanadora

masculí i femení Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa catolicisme Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè masculí història Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o comanda masculí història En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes