Es mostren 594823 resultats

comanda

comanda

→ encàrrec → guarda © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

comanda

<title type="display">comanda </title>

    nòm f Demana, peticion que se hè ath crambèr en un restaurant.

    Català: comanda


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

comanda

nòm f Demana, peticion que se hè ath crambèr en un restaurant Català comanda © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Anglès

comanda


<title type="display">comanda</title>

Pronúncia: kumándə
    femení
  1. petition, command, order, request.
  2. comerç i mercat order.
  3. rebre una comanda to receive an order (de to).
  4. servir una comanda to dispatch an order, attend to an order.
  5. anul·lar una comanda to cancel an order.
  6. [custòdia, cura] charge.
  7. va deixar el seu fill a la nostra comanda he left his son in our charge.
  8. [dignitat] dignity.
  9. història eclesiàstica (church \ district) where there is a prior.

comanda

femení petition , command , order , request comerç i mercat order rebre una comanda to receive an order de to servir una comanda to dispatch an order , attend to an order anullar una comanda to cancel an order custòdia, cura charge va deixar el seu fill a la nostra comanda he left his son in our charge dignitat dignity història eclesiàstica church \ district where there is a prior
Diccionari Català francès

comanda


<title type="display">comanda</title>

Pronúncia: kumándə
    femení
  1. [encàrrec] commande. Anul·lar una comanda, annuler une commande.
  2. [custòdia] surveillance.
    • protection.
  3. història [dignitat] commanderie.

comanda

femení encàrrec commande Anullar una comanda , annuler une commande custòdia surveillance • protection història dignitat commanderie
Diccionari Català Castellà

comanda


<title type="display">comanda</title>

    femení
  1. [encàrrec] encargo m, pedido m. Anul·lar una comanda, anular un encargo.
  2. [custòdia] cuidado m, vigilancia, amparo m, custodia. Deixà la casa a la comanda de la veïna, dejó la casa al cuidado de la vecina. Vaig prendre el seu fill a la meva comanda, tomé su hijo a mi cuidado.
  3. història [cessió d'una possessió] encomienda.
  4. història [territori d'un orde militar] encomienda.
  5. història [dignitat] encomienda.

comanda

femení encàrrec encargo m , pedido m Anullar una comanda , anular un encargo custòdia cuidado m , vigilancia , amparo m , custodia Deixà la casa a la comanda de la veïna , dejó la casa al cuidado de la vecina Vaig prendre el seu fill a la meva comanda , tomé su hijo a mi cuidado història cessió d'una possessió encomienda història territori d'un orde militar encomienda història dignitat encomienda
Diccionari Català Alemany

comanda


<title type="display">comanda</title>

    femení especialment comerç
  1. Auftrag m, Bestellung f.
  2. Aufsicht f.
  3. història Belehnung f.
    • Lehen n.
  4. [Ritterorden] Kommende, Komturei f.
  5. eclesiàstic comenda.
  6. servir (anul·lar) una comanda einen Auftrag liefern (stornieren).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

comanda

femení especialment comerç Auftrag m , Bestellung f Aufsicht f història Belehnung f • Lehen n Ritterorden Kommende, Komturei f eclesiàstic comenda servir anullar una comanda einen Auftrag liefern stornieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

comanda

<title type="display">comanda</title>

femení [encàrrec] ordinazione, ordine. Una comanda de llibres, un'ordinazione di libri. Anul·lar una comanda, anullare un'ordinazione. || [custòdia] custodia, responsabilità, cura. || hist infeudamento m, commenda.

comanda

femení encàrrec ordinazione, ordine Una comanda de llibres , un'ordinazione di libri Anullar una comanda , anullare un'ordinazione || custòdia custodia, responsabilità, cura || hist infeudamento m , commenda
DIDAC Diccionari escolar

comanda

<title type="display">comanda</title>

nom femení Una persona fa una comanda quan demana a un comerciant o a un fabricant que li vengui una quantitat d'un producte. Els grans magatzems fan comandes a molts països.

comanda

nom femení Una persona fa una comanda quan demana a un comerciant o a un fabricant que li vengui una quantitat d'un producte Els grans magatzems fan comandes a molts països
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comanda</title>

Etimologia: del ll. vg. commandĭta, d’una base de participi-supí en -ĭtum, -ĭta d’un antic compost del verb dare ‘donar’ 1a font: 1196
    femení
    1. Acció de comanar o encomanar, encàrrec.
    2. especialment Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts. Servir, anul·lar, una comanda.
  2. Custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció. Deixà el nen a la comanda del revisor.
  3. Dipòsit, cura. En llur comanda, la maleta està segura.
  4. història
    1. Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall i en percebia les rendes.
    2. Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
    3. Dignitat de comanador.
    4. per extensió Béns, fruits i rèdits d’un comanador.
    5. Fet de posar un feu, per part del tenidor, sota la potestat d’un altre senyor superior.
    6. Comenda.
    1. dret civil Dipòsit de diners o de béns mobles sense gratificació ni pagament d’interessos.
    2. dret mercantil Contracte de natura mixta consistent a encomanar mercaderies o diners per negociar-hi a compte del comitent, mitjançant una participació en els beneficis o una retribució.
    3. comanda agropecuària dret civil Contracte de parceria de terres o bestiar.
  6. indústria tèxtil En la preparació del tissatge, fil o fils d’ordit trencats que són lligats lleugerament amb llurs veïns per tal d’acompanyar-los.

■ comanda

femení Acció de comanar o encomanar, encàrrec especialment Encàrrec fet per un client a un proveïdor de servir-li una mercaderia, un article, un producte o un servei determinats, d’una qualitat i unes característiques prèviament establertes, en un termini fixat i a un preu i en unes condicions convinguts Servir, anullar, una comanda Custòdia d’una persona o d’una cosa recomanades com a especialment dignes d’atenció Deixà el nen a la comanda del revisor Dipòsit, cura En llur comanda, la maleta està segura història Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

comandacions

comandacions

femení plural records recuerdos m , saludos m