Es mostren 594844 resultats

comandant


<title type="display">comandant</title>

    masculí militar
  1. Kommandant m.
  2. [eines Verbandes] Kommandeur.
    • [eines Großverbandes] auch Befehlshaber m.
  3. [bei der spanischen Armee] Major m.
  4. aeronàutica (Flug)Kapitän m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

comandant

masculí militar Kommandant m eines Verbandes Kommandeur • eines Großverbandes auch Befehlshaber m bei der spanischen Armee Major m aeronàutica FlugKapitän m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

comandant

comandant

nom masculí i femení Persona que mana Hi ha comandants a l'exèrcit Els pilots dels avions també es diuen comandants comandància
Diccionari Català francès

comandant

comandant

masculí i femení qui comanda commandant m • ciències militars commandant m
Diccionari Català Castellà

comandant
-a

comandant

    masculí i femení
  1. [qui comanda] comandante.
  2. ciències militars comandante.
  3. comandant d'armes, major, militar ciències militars comandante de armas, mayor, militar.
    4. masculí
  4. transports [mul davanter] acémila f [delantera].

comandant
-a

masculí i femení qui comanda comandante ciències militars comandante comandant d'armes, major, militar ciències militars comandante de armas, mayor, militar masculí transports mul davanter acémila f delantera
Diccionari der aranés

comandant, -a

<title type="display">comandant, -a </title>

    nòm m f
  1. Pilòt responsable d’un avion.
  2. Grad militar superior ath de capitan e inferior ath de tinent coronèl.

    3. Català: comandant -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

comandant, -a

nòm m f Pilòt responsable d’un avion Grad militar superior ath de capitan e inferior ath de tinent coronèl Català comandant -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

comandanta

comandanta

femení familiarment dona del comandant navío capitana , nau capitana
Diccionari Castellà Català

comandante

comandante

masculí i femení comandant -a
Diccionari der aranés

comandar

<title type="display">comandar </title>

    v tr Manar a ua armada, destacament o flòta.

    Català: comandar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

comandar

v tr Manar a ua armada, destacament o flòta Català comandar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

comandar


<title type="display">comandar</title>

    1. INFINITIU

    1. comandar

    2. GERUNDI

    1. comandant

    3. PARTICIPI

    1. comandat
    2. comandada
    3. comandats
    4. comandades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. comando
      2. comandes
      3. comanda
      4. comandem
      5. comandeu
      6. comanden

      2. IMPERFET

      1. comandava
      2. comandaves
      3. comandava
      4. comandàvem
      5. comandàveu
      6. comandaven

      3. PASSAT

      1. comandí
      2. comandares
      3. comandà
      4. comandàrem
      5. comandàreu
      6. comandaren

      4. FUTUR

      1. comandaré
      2. comandaràs
      3. comandarà
      4. comandarem
      5. comandareu
      6. comandaran

      5. CONDICIONAL

      1. comandaria
      2. comandaries
      3. comandaria
      4. comandaríem
      5. comandaríeu
      6. comandarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. comandi
      2. comandis
      3. comandi
      4. comandem
      5. comandeu
      6. comandin

      2. IMPERFET

      1. comandés
      2. comandessis
      3. comandés
      4. comandéssim
      5. comandéssiu
      6. comandessin

    6. IMPERATIU

    1. comanda
    2. comandi
    3. comandem
    4. comandeu
    5. comandin

comandar

INFINITIU comandar GERUNDI comandant PARTICIPI comandat comandada comandats comandades INDICATIU PRESENT comando comandes comanda comandem comandeu comanden IMPERFET comandava comandaves comandava comandàvem comandàveu comandaven PASSAT comandí comandares comandà comandàrem comandàreu comandaren FUTUR comandaré comandaràs comandarà comandarem comandareu comandaran CONDICIONAL comandaria comandaries comandaria comandaríem comandaríeu comandarien SUBJUNTIU PRESENT comandi comandis comandi comandem comandeu comandin IMPERFET comandés comandessis comandés comandéssim comandéssiu comandessin…
Diccionari Català Castellà

comandar


<title type="display">comandar</title>

    verb transitiu
  1. ciències militars mandar, comandar.
  2. [manar, ésser l'amo] mandar.
  3. usat absolutament mandar. Els diners comanden, el dinero manda.
  4. [un aparell, un sistema] controlar, dirigir.
  5. [una nau, un avió] pilotar.

comandar

verb transitiu ciències militars mandar , comandar manar, ésser l'amo mandar usat absolutament mandar Els diners comanden , el dinero manda un aparell, un sistema controlar , dirigir una nau, un avió pilotar