Es mostren 594844 resultats

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent

combatent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combatent</title>

Accessory
Etimologia: de combatre 1a font: 1490, Tirant
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que combat.
  2. masculí i femení
    1. Persona que, enquadrada dins les forces que componen un exèrcit regular, combat per un país.
    2. Persona civil que, respectant les lleis de guerra, fa servir les armes com a membre de milícies voluntàries o bé de moviments de resistència.
  3. adjectiu heràldica Dit de dos animals afrontats i rampants.

combatent

combatent, -a

<title type="display">combatent, -a </title>

Body
    nòm adj m f
  1. Soldat que forme part d’un exercit.
  2. Que combat o que lute. Ex.: Es exercits combatents ena guèrra an signat era patz.

  3. Català: 1. combatent; 2. combatent: Els exèrcits combatents en la guerra han signat la pau


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

combatent, -a

combàter

<title type="display">combàter </title>

Body
    v tr intr
  1. Lutar damb era fòrça o damb es armes entà véncer a un contrari o a un enemic.
  2. Atacar ua malautia o un mau pr’amor d’empedir que s’esparge.

  3. Català: combatre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

combàter

combatible

combatible

combatible

combatible