Es mostren 594844 resultats

combregar


<title type="display">combregar</title>

    1. INFINITIU

    1. combregar

    2. GERUNDI

    1. combregant

    3. PARTICIPI

    1. combregat
    2. combregada
    3. combregats
    4. combregades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. combrego
      2. combregues
      3. combrega
      4. combreguem
      5. combregueu
      6. combreguen

      2. IMPERFET

      1. combregava
      2. combregaves
      3. combregava
      4. combregàvem
      5. combregàveu
      6. combregaven

      3. PASSAT

      1. combreguí
      2. combregares
      3. combregà
      4. combregàrem
      5. combregàreu
      6. combregaren

      4. FUTUR

      1. combregaré
      2. combregaràs
      3. combregarà
      4. combregarem
      5. combregareu
      6. combregaran

      5. CONDICIONAL

      1. combregaria
      2. combregaries
      3. combregaria
      4. combregaríem
      5. combregaríeu
      6. combregarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. combregui
      2. combreguis
      3. combregui
      4. combreguem
      5. combregueu
      6. combreguin

      2. IMPERFET

      1. combregués
      2. combreguessis
      3. combregués
      4. combreguéssim
      5. combreguéssiu
      6. combreguessin

    6. IMPERATIU

    1. combrega
    2. combregui
    3. combreguem
    4. combregueu
    5. combreguin

combregar

INFINITIU combregar GERUNDI combregant PARTICIPI combregat combregada combregats combregades INDICATIU PRESENT combrego combregues combrega combreguem combregueu combreguen IMPERFET combregava combregaves combregava combregàvem combregàveu combregaven PASSAT combreguí combregares combregà combregàrem combregàreu combregaren FUTUR combregaré combregaràs combregarà combregarem combregareu combregaran CONDICIONAL combregaria combregaries combregaria combregaríem combregaríeu combregarien SUBJUNTIU PRESENT combregui combreguis combregui combreguem combregueu combreguin IMPERFET combregués…
Diccionari de sinònims Franquesa

combregar


<title type="display">combregar</title>

  1. v. tr.
    viaticar. Està molt greu: ahir el van viaticar.
  2. v. intr.
    rebre la comunió (o l'eucaristia)
    rebre Déu
    fer la primera comunió
  3. m.
    viàtic
    els darrers sagraments



© Manuel Franquesa

combregar

v tr viaticar Està molt greu ahir el van viaticar v intr rebre la comunió o l'eucaristia rebre Déu fer la primera comunió m viàtic els darrers sagraments © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

combregar


<title type="display">combregar</title>

Pronúncia: kumbɾəɣá
    verb transitiu
  1. to administer Communion to.
    2. verb intransitiu
  2. to take Communion, receive Communion.
  3. combregar amb rodes de molí to (believe \ swallow) anything.
  4. fer combregar amb rodes de molí to pull the wool over someone’s eyes, take someone in.

combregar

verb transitiu to administer Communion to verb intransitiu to take Communion , receive Communion combregar amb rodes de molí to believe \ swallow anything fer combregar amb rodes de molí to pull the wool over someone’s eyes , take someone in
Diccionari Català Italià

combregar

<title type="display">combregar</title>

verb transitiu crist comunicare, amministrare il viatico (o la comunione).

verb intransitiu crist [rebre la comunió] comunicare, comunicarsi pron. || fig concordare, condividere tr. Combregar amb l'opinió d'un altre, concordare con (o condividere) l'opinione d'un altro. || combregar (o fer combregar) amb rodes de molí fig darla a bere a qualcuno.

combregar

verb transitiu crist comunicare, amministrare il viatico o la comunione verb intransitiu crist rebre la comunió comunicare, comunicarsi pron || fig concordare, condividere tr Combregar amb l'opinió d'un altre , concordare con o condividere l'opinione d'un altro || combregar o fer combregar amb rodes de molí fig darla a bere a qualcuno
DIDAC Diccionari escolar

combregar

<title type="display">combregar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Rebre la sagrada comunió. Quan es combrega per primera vegada es fa la primera comunió.
  2. Dues o més persones combreguen amb els ideals o les idees quan pensen el mateix i defensen les mateixes coses.

combregar

Conjugació amb GU davant E, I verb Rebre la sagrada comunió Quan es combrega per primera vegada es fa la primera comunió Dues o més persones combreguen amb els ideals o les idees quan pensen el mateix i defensen les mateixes coses
Diccionari Català francès

combregar


<title type="display">combregar</title>

Pronúncia: kumbɾəɣá
    verb transitiu
  1. cristianisme [viaticar] administrer le viatique.
    2. verb intransitiu
  2. cristianisme [rebre la comunió] communier.
  3. figuradament [tenir idees en comú] communier.
  4. combregar (fer combregar) amb rodes de molí figuradament prendre (faire prendre) des vessies pour des lanternes.
    5. masculí
  5. viàtic.
    • [comitiva] cortège portant le viatique à un mourant.

combregar

verb transitiu cristianisme viaticar administrer le viatique verb intransitiu cristianisme rebre la comunió communier figuradament tenir idees en comú communier combregar fer combregar amb rodes de molí figuradament prendre faire prendre des vessies pour des lanternes masculí viàtic • comitiva cortège portant le viatique à un mourant
Diccionari Català Alemany

combregar1

combregar1

verb transitiu catolicisme jemandem die Kommunion ev das Abendmahl reichen verb intransitiu kommunizieren die Kommunion ev das Abendmahl empfangen figuradament combregar amb algú sich mit jemandem verstehen, mit jemandem übereinstimmen Vegeu també combregar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

combregar1


<title type="display">combregar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb transitiu
  1. cristianisme [viaticar] dar el viático, viaticar p fr, sacramentar. Ahir el combregaren, ayer le dieron el viático.
    2. verb intransitiu
  2. cristianisme [rebre la comunió] comulgar.
  3. figuradament [tenir idees en comú] comulgar. No combrega amb els seus principis, no comulga con sus principios.



    4. Vegeu també:
    combregar2

combregar1

verb transitiu cristianisme viaticar dar el viático , viaticar p fr , sacramentar Ahir el combregaren , ayer le dieron el viático verb intransitiu cristianisme rebre la comunió comulgar figuradament tenir idees en comú comulgar No combrega amb els seus principis , no comulga con sus principios Vegeu també combregar 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ combregar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combregar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. communĭcare ‘compartir’, der. de commūnis ‘comú’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu litúrgia
    1. Administrar el sagrament de l’Eucaristia (a algú).
    2. especialment Administrar el viàtic; viaticar. Demà el combregaran.
    3. combregar (o fer combregar) amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants.
  2. intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia.
  3. intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc. No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses.



    4. Vegeu també:
    combregar2

■ combregar1

verb transitiu litúrgia Administrar el sagrament de l’Eucaristia a algú especialment Administrar el viàtic viaticar Demà el combregaran combregar o fer combregar amb rodes de molí figuradament Creure, o fer creure a algú, coses inversemblants intransitiu litúrgia Rebre el sagrament de l’Eucaristia intransitiu figuradament Coincidir en idees, en sentiments, etc, amb una altra persona, ésser participant d’aquestes idees, etc No hi puc combregar, amb aquesta manera de veure les coses Vegeu també combregar 2
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

combregar2

combregar2

masculí eclesiàstic viàtic Vegeu també combregar 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat