Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

combustibilité

<title type="display">combustibilité</title>

Pronúncia: kɔ̃bystibilite

femení química i tecnologia combustibilitat.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

combustibilité

femení química i tecnologia combustibilitat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

combustible

<title type="display">combustible</title>

adj. (≠ comburent: que produeix la combustió. L'oxigen és comburent, però no combustible).
cremadís. Aquest carbó no és cremadís: és massa mullat.
encenívol, que és de bon encendre.
pirofòric, espontàniament combustible.
Compareu: inflamable
m. Matèria combustible.
esca, matèria seca, molt inflamable, que hom feia servir per a encendre foc.
bocada, la quantitat de combustible que, d'un cop, hom fica en un forn.
carburant, líquid que pot formar, junt amb l'aire, una barreja combustible. El petroli és un carburant.
càrrega, combustible fissionable d'un reactor nuclear.
Antònims: Incombustible.

adj ≠ comburent que produeix la combustió L'oxigen és comburent, però no combustible cremadís Aquest carbó no és cremadís és massa mullat encenívol , que és de bon encendre pirofòric , espontàniament combustible Compareu inflamable m Matèria combustible esca , matèria seca, molt inflamable, que hom feia servir per a encendre foc bocada , la quantitat de combustible que, d'un cop, hom fica en un forn carburant , líquid que pot formar, junt amb l'aire, una barreja combustible El petroli és un carburant càrrega , combustible fissionable d'un reactor nuclear Antònims Incombustible © Manuel…

■ combustible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">combustible</title>

Etimologia: del b. ll. combustibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb l’oxigen i que donen lloc al fenomen de la combustió. Líquid combustible.
masculí tecnologia i química Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen i produeix energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia útil a l’home.
masculí per extensió
1. tecnologia Elements o composts químics que, per mitjà de reaccions, forneixen energia útil.
2. astronàutica Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol destinat a impulsar un coet.

■ combustible

adjectiu Dit de les substàncies capaces de combinar-se amb l’oxigen i que donen lloc al fenomen de la combustió Líquid combustible masculí tecnologia i química Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen i produeix energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia útil a l’home masculí per extensió tecnologia Elements o composts químics que, per mitjà de reaccions, forneixen energia útil astronàutica Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol destinat a…

combustible

<title type="display">combustible</title>

adjectiu i masculí combustible.

combustible

adjectiu i masculí combustible

combustible

<title type="display">combustible </title>

nòm m

Català:

combustible

nòm m Substància capabla de dar lòc ath fenomèn dera combustion en tot combinar-se damb er oxigèn e que pòt o non anar acompanhada d’un desprenement de lum o calor Català combustible © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana