Es mostren 594844 resultats

començar


<title type="display">començar</title>

Pronúncia: kumənsá
    verb transitiu i intransitiu
  1. to begin, start, commence.
  2. començar a fer una cosa to begin to do someing, start to do something, start doing something.
  3. començar per alguna cosa to begin with something.
  4. començar un edifici to start a building, begin a building.
  5. començar protestant to begin by protesting.
  6. hem començat malament el dia we’ve started the day badly, we’ve had a bad start to the day, we’ve begun the day badly.
  7. nosaltres vivim a la casa que comença el carrer we live in the house at the beginning of the street, we live in the first house of the street.
  8. quan comencen les festes? when do the holidays (start \ begin)?
  9. la neu comença a caure the snow is starting to fall.
  10. comença a ploure it’s starting to rain.
  11. vinga, no comencis! come on, don’t start all that again.

començar

verb transitiu i intransitiu to begin , start , commence començar a fer una cosa to begin to do someing , start to do something , start doing something començar per alguna cosa to begin with something començar un edifici to start a building , begin a building començar protestant to begin by protesting hem començat malament el dia we’ve started the day badly , we’ve had a bad start to the day , we’ve begun the day badly nosaltres vivim a la casa que comença el carrer we live in the house at the beginning of the street , we live in the first house of the street quan comencen les festes…
Diccionari Català Italià

començar

<title type="display">començar</title>

verb transitiu cominciare, iniziare, incominciare, principiare. || [ésser al començament] iniziare, cominciare. Començar l'any, iniziare l'anno. || començar per cominciare con.

verb intransitiu cominciare, avere inizio, iniziare, incominciare. Els actes comencen demà, gli atti cominciano domani. || començar a (o de) cominciare a. || haguéssim començat per aquí! potevi dirlo subito! || vinga, no comencis! dai, smettila! (o non ricominciare!)

començar

verb transitiu cominciare, iniziare, incominciare, principiare || ésser al començament iniziare, cominciare Començar l'any , iniziare l'anno || començar per cominciare con verb intransitiu cominciare, avere inizio, iniziare, incominciare Els actes comencen demà , gli atti cominciano domani || començar a o de cominciare a || haguéssim començat per aquí potevi dirlo subito || vinga, no comencis dai, smettila o non ricominciare
DIDAC Diccionari escolar

començar

<title type="display">començar</title>

    [També principiar]
    [! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb
  1. Fer la primera part d'una cosa. Els paletes comencen les cases pels fonaments.
  2. Estar una cosa als seus primers moments. Quan comença un partit de futbol no sabem encara el resultat.
  3. Diem que comença a ploure o a nevar quan cauen les primeres gotes d'aigua o els primers flocs de neu.

començar

També principiar Conjugació amb C davant E, I verb Fer la primera part d'una cosa Els paletes comencen les cases pels fonaments Estar una cosa als seus primers moments Quan comença un partit de futbol no sabem encara el resultat Diem que comença a ploure o a nevar quan cauen les primeres gotes d'aigua o els primers flocs de neu
Diccionari Català francès

començar


<title type="display">començar</title>

Pronúncia: kumənsá
    verb transitiu
  1. [fer la primera part] commencer.
  2. [encetar] entamer.
    1. [el dia] débuter.
    2. [el mes] commencer.
    3. verb intransitiu
  3. [tenir començament] commencer, débuter. Les vacances comencen demà, les vacances commencent demain.
  4. començar a (de) commencer à. Començar a ploure, commencer à pleuvoir. Començar d'anar bé, commencer à aller bien.
  5. començar per commencer par. Cal començar pel començament, il faut commencer par le commencement.
  6. haguéssim començat per aquí! il était temps! (enfin!)

començar

verb transitiu fer la primera part commencer encetar entamer el dia débuter el mes commencer verb intransitiu tenir començament commencer , débuter Les vacances comencen demà , les vacances commencent demain començar a de commencer à Començar a ploure , commencer à pleuvoir Començar d'anar bé , commencer à aller bien començar per commencer par Cal començar pel començament , il faut commencer par le commencement haguéssim començat per aquí il était temps enfin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ començar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">començar</title>

Etimologia: del ll. vg. *comĭnĭtĭāre, íd., der. de initiare ‘iniciar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu Fer la primera part o el començament (d’una cosa). Començar una paret. Començar una poesia.
  2. transitiu Ésser al començament (d’una cosa), emprendre-la, encetar-la. Començar l’any, el mes, la temporada, el dia. Vaig començar la novel·la ahir. A l’hora de dinar hem començat una ampolla de vi.
  3. començar per (alguna cosa) Fer-la en primer lloc. Comença per pentinar-la.
  4. transitiu Constituir la primera part o el començament (d’una cosa). El subjecte que comença la frase. El carrer que comença el poble.
  5. intransitiu
    1. Entrar, una cosa, en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament. Comença la classe. Les vacances comencen demà.
    2. començar a (o de) (fer alguna cosa) Fer el primer acte o la primera part d’aquesta acció. Començar a passar. Començava d’anar bé. Començar a ploure, a tronar, a nevar.

■ començar

verb transitiu Fer la primera part o el començament d’una cosa Començar una paret Començar una poesia transitiu Ésser al començament d’una cosa, emprendre-la, encetar-la Començar l’any, el mes, la temporada, el dia Vaig començar la novella ahir A l’hora de dinar hem començat una ampolla de vi començar per alguna cosa Fer-la en primer lloc Comença per pentinar-la transitiu Constituir la primera part o el començament d’una cosa El subjecte que comença la frase El carrer que comença el poble intransitiu Entrar, una cosa, en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament Comença…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

comenda

comenda

femení dret encomienda
Diccionari Català Anglès

comenda

comenda

femení història eclesiàstica commendment , commendation , commendam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comenda</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. commenda, íd.
    femení dret canònic i història
    1. Administració d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes.
    2. Provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
  2. Benefici confiat en comenda.

■ comenda

femení dret canònic i història Administració d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes Provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa Benefici confiat en comenda
Traducció
Diccionari Català Italià

comenda

comenda

femení dr commenda
Diccionari Català francès

comenda

comenda

femení dret i cristianisme commende