Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ commoure

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">commoure</title>

Partició sil·làbica: com_mou_re
Etimologia: del ll. commovēre, íd. 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

Treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma, sotragar. El terratrèmol va commoure la ciutat.
Desvetllar una emoció. Uns mots que commouen.
Excitar un viu sentiment de compassió, de tendresa, d’admiració, etc. Els seus plors ens van commoure. Gairebé res no el commou.

■ commoure

verb transitiu Treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma, sotragar El terratrèmol va commoure la ciutat Desvetllar una emoció Uns mots que commouen Excitar un viu sentiment de compassió, de tendresa, d’admiració, etc Els seus plors ens van commoure Gairebé res no el commou

commovedor

<title type="display">commovedor</title>

colpidor
emocionant
entendridor
impressionant
dramàtic
patètic
torbador
trasbalsador
escruixidor
llastimós
fer plorar les pedres, ésser molt commovedor.

© Manuel Franquesa

commovedor

colpidor emocionant entendridor impressionant dramàtic patètic torbador trasbalsador escruixidor llastimós fer plorar les pedres , ésser molt commovedor © Manuel Franquesa