Es mostren 594844 resultats

compaginar


<title type="display">compaginar</title>

Pronúncia: kumpəʒiná
    verb transitiu
  1. [reunir] assembler, réunir.
  2. figuradament [fer compatible, ordenar] concilier, combiner.
  3. arts gràfiques mettre en page.
    4. verb pronominal
  4. s'accorder, s'harmoniser, être en rapport.

compaginar

verb transitiu reunir assembler , réunir figuradament fer compatible, ordenar concilier , combiner arts gràfiques mettre en page verb pronominal s'accorder , s'harmoniser , être en rapport
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compaginar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compaginar</title>

Etimologia: del ll. compaginare ‘aplegar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Unir amb art (les diferents parts d’un conjunt).
    2. Ordenar, acordar, fer compatibles (coses que tenen alguna connexió o alguna relació entre elles). Sap compaginar la feina amb el lleure.
    3. arts gràfiques Combinar tots els elements constitutius d’un imprès —galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc.— per tal de formar-ne les pàgines. Compaginar un llibre.
  2. pronominal Estar dues coses, l’una respecte a l’altra, en la connexió o la relació degudes. La seva actitud no es compagina amb les seves declaracions.

■ compaginar

verb transitiu Unir amb art les diferents parts d’un conjunt Ordenar, acordar, fer compatibles coses que tenen alguna connexió o alguna relació entre elles Sap compaginar la feina amb el lleure arts gràfiques Combinar tots els elements constitutius d’un imprès —galerades, espais en blanc, marges, illustracions, titulars, etc— per tal de formar-ne les pàgines Compaginar un llibre pronominal Estar dues coses, l’una respecte a l’altra, en la connexió o la relació degudes La seva actitud no es compagina amb les seves declaracions
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

compaginat
-ada


<title type="display">compaginat</title>

    adjectiu arts gràfiques
  1. umbrochen.
    2. femení
  2. Seitenabzug m.
  3. plural Umbruch, umbrochener Satz m.
  4. correcció de compaginades Umbruchkorrektur f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

compaginat
-ada

adjectiu arts gràfiques umbrochen femení Seitenabzug m plural Umbruch, umbrochener Satz m correcció de compaginades Umbruchkorrektur f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ compaginat
| compaginada

■ compaginat
| compaginada

arts gràfiques adjectiu Dit de la prova en què consten tots els elements constitutius d’un imprès femení Prova d’impremta d’un full ja compaginat, que hom utilitza per a corregir les errades de compaginació
Traducció
Diccionari Català francès

compaginat
-ada

compaginat
-ada

adjectiu arts gràfiques mis -e en page • femení plural épreuve de mise en page sing
Diccionari Anglès Català

compaginate

compaginate

transitive verb archaic unir
Diccionari Francès Català

compagne

compagne

femení companya, companyona infr literàriament esposa • concubina © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

compagnie


<title type="display">compagnie</title>

Pronúncia: kɔ̃paɲi
    femení
  1. companyia. Il recherchait la compagnie de sa grand-mère, cercava la companyia de la seva àvia. Elle aimait la compagnie des gens, li agradava la companyia de la gent.
  2. dret i economia companyia, societat. La compagnie des Indes, la Companyia de les Índies. Une compagnie maritime, una Companyia marítima. Une compagnie d’assurances, una companyia d’assegurances.
  3. cristianisme i ciències militars companyia. Le capitaine de la compagnie, el capità de la companyia. La compagnie de Jésus, la Companyia de Jesús.
  4. art companyia. Une compagnie de ballet, una companyia de ballet.
  5. zoologia estol m, esplet m.
  6. aller de compagnie avec qqn acompanyar algú.
  7. dame (ou demoiselle) de compagnie dama (o senyoreta) de companyia.
  8. et compagnie i companyia. M. Dupont et compagnie, el Sr. Dupont i companyia.
  9. être de bonne compagnie tenir bones maneres (o bona educació).
  10. être de mauvaise compagnie tenir males maneres (o mala educació).
  11. être en compagnie de qqn estar (o anar) en companyia d’algú.
  12. faire (ou tenir) une compagnie à qqn familiarment fer companyia a algú.
  13. fausser compagnie à qqn deixar plantat -ada (o fer el salt a) algú [en sentit general].
  14. salut la compagnie ! popularment hola a tothom!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

compagnie

femení companyia Il recherchait la compagnie de sa grand-mère , cercava la companyia de la seva àvia Elle aimait la compagnie des gens , li agradava la companyia de la gent dret i economia companyia, societat La compagnie des Indes , la Companyia de les Índies Une compagnie maritime , una Companyia marítima Une compagnie d’assurances , una companyia d’assegurances cristianisme i ciències militars companyia Le capitaine de la compagnie , el capità de la companyia La compagnie de Jésus , la Companyia de Jesús art companyia Une compagnie de ballet , una companyia de ballet zoologia…
Diccionari Francès Català

compagnon


<title type="display">compagnon</title>

Pronúncia: kɔ̃paɲɔ̃
    masculí
  1. parella f mascle.
  2. antigament i literàriament company, companyó infr.
  3. història [artisan] fadrí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

compagnon

masculí parella f mascle antigament i literàriament company, companyó infr història artisan fadrí © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

compagnonnage

compagnonnage

masculí antigament gremi fadrinatge en un ofici companyonatge © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç