Partició sil·làbica: com_pas_si_ó Etimologia: del ll. compassio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc., d’un altre, pietat, commiseració. Li haurien de tenir compassió, perquè en fa. No sent compassió per ningú. Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió?
femení Sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri, pena que hom sent davant la desgràcia, els defectes, etc, d’un altre, pietat, commiseració Li haurien de tenir compassió, perquè en fa No sent compassió per ningú Aquesta desgràcia tampoc no et mou a compassió
nom femení Una persona té compassió quan sent pena i dolor pel sofriment dels altres La compassió i la commiseració són semblants compassiu , compassiva
femení compassion , pitié Tenir compassió per algú , avoir de la compassion pour quelqu'un Inspirar compassió , inspirer de la compassion fer compassió faire pitié moure a compassió inciter à la pitié
compacient dolençós pietós piadós bla (fig.) misericordiós humà humanitari tenir el cor moll (o bla), ésser molt compassiu. Antònims: Desapiadat. Despietat. Impietós. Tenir el cor dur (o de pedra).