Es mostren 594845 resultats

competència

<title type="display">competència</title>

femení [aptitud] competenza, cognizione, perizia, autorità. || dr competenza. La competència del tribunal, la competenza del tribunale. || competenza, attinenza, spettanza. El tema és de la seva competència, l'argomento è di sua competenza. No és de la meva competència, non è della mia competenza. || [rivalitat] concorrenza, competizione, rivalità. || econ concorrenza. || dr competenza, giurisdizione. || competència deslleial concorrenza sleale. || competència lingüística competenza lingüística. || estar en competència essere in concorrenza, gareggiare, competere. || fer la competència far la concorrenza.

competència

competència

<title type="display">competència</title>

    nom femení
  1. Hi ha competència entre les persones quan han d'obtenir una mateixa cosa i lluiten per aconseguir-la. Hi ha competència entre empreses o comerciants quan venen els mateixos productes. Quan tenen molta competència, les empreses abaixen els preus.
  2. Una persona o una institució té competència en un assumpte quan pot manar i decidir.
  3. Una persona té competència en una cosa quan en sap molt. Per a traduir obres literàries d'una llengua a una altra s'ha de tenir molta competència en les dues llengües.
incompetència

competència

competència


<title type="display">competència</title>

Pronúncia: kumpətɛ́nsiə
    femení
  1. compétence, domaine m, ressort m. Això no és de la meva competència, cela n'est pas dans mon domaine (cela n'est pas de mon ressort, cela ne relève pas de ma compétence).
  2. [aptitud] compétence.
  3. [rivalitat] concurrence.
    comerç i mercat concurrence. La competència estrangera ha fet baixar els preus, la concurrence étrangère a fait baisser les prix.
  4. dret compétence.
  5. fer la competència a faire concurrence à. Els dos darrers models es fan la competència, les deux derniers modèles se font concurrence.

competència

competència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">competència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: com_pe_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. competentia, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
    femení
  1. Dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria. La competència d’un tribunal. Això és de la competència del director.
  2. Aptitud, fet d’entendre pregonament d’una matèria. La seva competència en matèria d’art és discutible.
    1. Rivalitat d’interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.
    2. especialment economia Rivalitat entre dos o més productors o comerciants amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
    3. competència deslleial economia Activitat competitiva caracteritzada per la utilització de tècniques o procediments contraris a les normes de correcció i bons costums en matèria comercial.
  3. Esforç per aconseguir allò a què un altre també aspira. Un veí li fa la competència.
  4. dret
    1. Capacitat legal.
    2. Conjunt de funcions atribuïdes per llei a una autoritat o a un organisme públic.
  5. dret processal
    1. Conjunt d’assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal exerceixen jurisdicció.
    2. Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d’administrar justícia en un cas concret.
  6. ecologia Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d’espai, de llum, etc.
  7. hidrologia En un riu o un corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
  8. lingüística
    1. En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar oracions d’acord amb les regles sintàctiques.
    2. competència comunicativa Conjunt de coneixements lingüístics i extralingüístics que un parlant necessita per a poder comunicar-se eficaçment i adequadament en el context d’una cultura.
  9. qüestió de competència dret processal Controvèrsia entre dos jutges o dos tribunals promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.

competència

competencial


<title type="display">competencial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: com_pe_ten_ci_al
Etimologia: de competència
Body
adjectiu Relatiu o pertanyent a les competències polítiques, administratives i jurídiques.

competencial

competency

competency

competent


<title type="display">competent</title>

Pronúncia: ˈkɒmpɪtənt
    adjective
  1. competent, capaç, adequat.
  2. to be competent to do something ser competent per a fer una cosa, tenir (competència \ capacitat) per a fer una cosa.

competent

competent


<title type="display">competent</title>

    adjectiu
  1. [pertanyent] competente, que compete. És una decisió competent a la direcció, es una decisión que compete a la dirección.
  2. [adequat] competente, adecuado -da. En condicions competents, en condiciones competentes.
  3. dret competente. Jutge competent, juez competente.
  4. [apte] competente. Aquest metge és molt competent, este médico es muy competente.

competent

competent


<title type="display">competent</title>

Pronúncia: kumpətén
    adjectiu
  1. dret competent.
  2. proper.
  3. adequate, appropriate.
  4. fit, adequate.
  5. ser competent per a fer una cosa to be suitable to do something.
  6. [suma, etc.] adequate, proper.

competent

compétent
-ente

compétent
-ente