Es mostren 594845 resultats

complacer


<title type="display">complacer</title>

    [Se conjuga como: envejecer] verb transitiu
  1. complaure. Me esfuerzo en complacerlos, m'esforço a complaure'ls.
    2. verb pronominal
  2. complaure's. Se complace en su desgracia, es complau en la seva desgràcia.

complacer

Se conjuga como envejecer verb transitiu complaure Me esfuerzo en complacerlos , m'esforço a complaure'ls verb pronominal complaure's Se complace en su desgracia , es complau en la seva desgràcia
Diccionari Castellà Català

complacido
-da

complacido
-da

adjectiu participio pasado de complacer complagut -uda , satisfet -a He quedado muy complacido de su visita , he restat molt complagut de la vostra visita
Diccionari Castellà Català

complaciente

complaciente

adjectiu complaent
Diccionari de sinònims Franquesa

complaença

complaença

→ amabilitat voluntat de complaure deferència condescendència benevolència Acte pel qual hom complau algú en els seus desigs → favor Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa acontentament → plaer © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

complaença

complaença

femení complacencia
Diccionari Català Anglès

complaença


<title type="display">complaença</title>

Pronúncia: kumpləɛ́nsə
    femení
  1. [voluntat de complaure] willingness, pleasure.
  2. ho va fer amb complaença he did it gladly.
  3. fer una cosa per complaença to do something out of kindness.
  4. indulgence.
  5. [autosatisfacció] complacency, self-satisfaction.

complaença

femení voluntat de complaure willingness , pleasure ho va fer amb complaença he did it gladly fer una cosa per complaença to do something out of kindness indulgence autosatisfacció complacency , self-satisfaction
Diccionari Català Alemany

complaença

complaença

femení Wohlgefallen n Gefälligkeit, Kulanz f Entgegenkommen n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

complaença

complaença

femení voluntat de complaure compiacenza, compiacimento m || acte ossequio m , deferenza, omaggio m , piacere m || sentiment compiacimento m , soddisfazione
Diccionari Català francès

complaença

complaença

femení complaisance
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complaença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complaença</title>

Partició sil·làbica: com_pla_en_ça
Etimologia: de complaure 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. Voluntat de complaure algú. Oferir un obsequi per complaença.
  2. Acte pel qual hom complau algú en els seus desigs. Va fer-li complaença amb el seu capteniment.
  3. Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sent complaença a conversar.

■ complaença

femení Voluntat de complaure algú Oferir un obsequi per complaença Acte pel qual hom complau algú en els seus desigs Va fer-li complaença amb el seu capteniment Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa Sent complaença a conversar
Informació complementària
Traducció