Es mostren 594845 resultats

■ complànyer

■ complànyer

verb transitiu Compadir pronominal Condoldre’s intransitiu Plorar ensems amb un altre o amb altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

complanyiment

complanyiment

masculí antigament Complanta, lamentació
Diccionari de sinònims Franquesa

complaure


<title type="display">complaure</title>

  1. acontentar
    satisfer
    condescendir a (v. intr.). Condescendir als precs d'algú.
    donar greix (a algú), complaure'l en una cosa que li abelleix.
    desfer-se (per algú), complaure'l en tota cosa.
    Compareu: accedir
    Antònims: Descomplaure.
  2. (complaure's pron.). Trobar en una cosa completa satisfacció.
    delectar-se
    adelitar-se. Adelitar-se en la lectura d'una obra voltairiana.
    encruelir-se, complaure's a causar nou dany a l'enemic vençut, a la víctima.
    recrear-se
    rabejar-se (en el vici, la disbauxa, etc.)
    rebolcar-se, íd.
    divertir-se
    prendre plaer (en una cosa)
    prendre gust (en alguna cosa)
    llepar-se els bigotis, trobar molt gust en una menja.
    posar greix (fig.), trobar plaer en una cosa.
    caure-li (a algú) la baba, sentir una gran complaença.



© Manuel Franquesa

complaure

acontentar satisfer condescendir a v intr Condescendir als precs d'algú donar greix a algú , complaure'l en una cosa que li abelleix desfer-se per algú , complaure'l en tota cosa Compareu accedir Antònims Descomplaure complaure's pron Trobar en una cosa completa satisfacció delectar-se adelitar-se Adelitar-se en la lectura d'una obra voltairiana encruelir-se , complaure's a causar nou dany a l'enemic vençut, a la víctima recrear-se rabejar-se en el vici, la disbauxa, etc rebolcar-se , íd divertir-se prendre plaer en una cosa prendre gust en alguna cosa llepar-se els bigotis , trobar…
Diccionari Català Anglès

complaure


<title type="display">complaure</title>

Pronúncia: kumpláwɾə
    verb transitiu
  1. [persona] to please.
  2. [client] to help, oblige.
  3. [dèspota, etc.] to humour
  4. [desig] to gratify, indulge.
  5. ens complau que sigui així we are glad it is so.
    6. verb pronominal
  6. complaure’s en una cosa to take pleasure in something.
  7. complaure’s a + infinitiu to take pleasure in + gerundi, to be pleased to + infinitiu.
  8. el banc es complau a comunicar als seus clients que… the bank is glad to tell its clients that….
  9. vam quedar complaguts de la nostra visita we were pleased with our visit.
  10. em va mirar complaguda she gave me a grateful look.

complaure

verb transitiu persona to please client to help , oblige dèspota, etc to humour desig to gratify , indulge ens complau que sigui així we are glad it is so verb pronominal complaure’s en una cosa to take pleasure in something complaure’s a + infinitiu to take pleasure in + gerundi , to be pleased to + infinitiu el banc es complau a comunicar als seus clients que… the bank is glad to tell its clients that… vam quedar complaguts de la nostra visita we were pleased with our visit em va mirar complaguda she gave me a grateful look
Diccionari Català Italià

complaure

complaure

verb transitiu compiacere intr , condiscendere intr , soddisfare, accontentare verb pronominal compiacersi
Diccionari Català Alemany

complaure


<title type="display">complaure</title>

    verb transitiu
  1. [jemandem] gefällig sein.
  2. [jemanden] befriedigen.
    3. verb reflexiu
  3. Gefallen finden, sich weiden (en an dat).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

complaure

verb transitiu jemandem gefällig sein jemanden befriedigen verb reflexiu Gefallen finden, sich weiden en an dat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

complaure


<title type="display">complaure</title>

    1. INFINITIU

    1. complaure

    2. GERUNDI

    1. complaent

    3. PARTICIPI

    1. complagut
    2. complaguda
    3. complaguts
    4. complagudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. complac
      2. complaus
      3. complau
      4. complaem
      5. complaeu
      6. complauen

      2. IMPERFET

      1. complaïa
      2. complaïes
      3. complaïa
      4. complaíem
      5. complaíeu
      6. complaïen

      3. PASSAT

      1. complaguí
      2. complagueres
      3. complagué
      4. complaguérem
      5. complaguéreu
      6. complagueren

      4. FUTUR

      1. complauré
      2. complauràs
      3. complaurà
      4. complaurem
      5. complaureu
      6. complauran

      5. CONDICIONAL

      1. complauria
      2. complauries
      3. complauria
      4. complauríem
      5. complauríeu
      6. complaurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. complagui
      2. complaguis
      3. complagui
      4. complaguem
      5. complagueu
      6. complaguin

      2. IMPERFET

      1. complagués
      2. complaguessis
      3. complagués
      4. complaguéssim
      5. complaguéssiu
      6. complaguessin

    6. IMPERATIU

    1. complau
    2. complagui
    3. complaguem
    4. complaeu
    5. complaguin

complaure

INFINITIU complaure GERUNDI complaent PARTICIPI complagut complaguda complaguts complagudes INDICATIU PRESENT complac complaus complau complaem complaeu complauen IMPERFET complaïa complaïes complaïa complaíem complaíeu complaïen PASSAT complaguí complagueres complagué complaguérem complaguéreu complagueren FUTUR complauré complauràs complaurà complaurem complaureu complauran CONDICIONAL complauria complauries complauria complauríem complauríeu complaurien SUBJUNTIU PRESENT complagui complaguis complagui complaguem complagueu complaguin IMPERFET complagués complaguessis complagués…
Diccionari Català Castellà

complaure


<title type="display">complaure</title>

    verb transitiu
  1. complacer. M'esforço a complaure'ls, me esfuerzo en complacerlos.
    2. verb pronominal
  2. complacerse. Ens complaem a anunciar-vos que..., nos complacemos en anunciaros que...

complaure

verb transitiu complacer M'esforço a complaure'ls , me esfuerzo en complacerlos verb pronominal complacerse Ens complaem a anunciar-vos que , nos complacemos en anunciaros que
DIDAC Diccionari escolar

complaure

<title type="display">complaure</title>

    verb
  1. Fer que una persona estigui contenta, satisfer els seus desigs. Els regals sempre ens complauen.
    2. usat amb pronom
  2. complaure's en una cosa és trobar-hi molt de plaer i satisfacció. Els nuvis es complauen a anunciar el seu casament.
complaença

complaure

verb Fer que una persona estigui contenta, satisfer els seus desigs Els regals sempre ens complauen usat amb pronom complaure's en una cosa és trobar-hi molt de plaer i satisfacció Els nuvis es complauen a anunciar el seu casament complaença
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complaure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complaure</title>

Partició sil·làbica: com_plau_re
Etimologia: de plaure 1a font: 1388
    verb
  1. transitiu Plaure (a algú) assentint als seus gusts, els seus desigs, etc. M’esforço a complaure’ls.
  2. pronominal Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran. Es complau en la seva desgràcia.

■ complaure

verb transitiu Plaure a algú assentint als seus gusts, els seus desigs, etc M’esforço a complaure’ls pronominal Trobar en alguna cosa una satisfacció molt gran Es complau en la seva desgràcia
Informació complementària
Traducció