Es mostren 594845 resultats

complement

<title type="display">complement</title>

    nom masculí
  1. Un complement és qualsevol cosa que fa més completa i acabada una altra cosa. Un atles és un bon complement d'un llibre de geografia.
  2. Paraula o grup de paraules que van darrere d'unes altres que fan de nucli i n'expliquen alguna cosa. A La casa del pare , les paraules del pare són complement de la casa .
  3. El complement circumstancial és un complement del verb que dona informació sobre el temps, el lloc o altres circumstàncies. En la frase Ahir vaig escriure la carta , hi ha un complement circumstancial de temps: ahir . Els complements circumstancials poden anar al davant de tot o al darrere de la frase i, si se suprimeixen, la frase es continua entenent bé.
  4. El complement directe és un complement del verb que es pot substituir pels pronoms el, la, els, les, en, ho, em, et, es, ens i us. En la frase La noia convida el seu germà , el complement directe és: el seu germà , perquè podem dir: el convida .
  5. El complement indirecte és un complement del verb que es pot substituir pels pronoms li, els, em, et, es, ens i us . En la frase Escric una carta a la Maria , el complement indirecte és: a la Maria , perquè podem dir: li escric una carta. Les frases que tenen complement indirecte també poden tenir complement directe; en aquest cas, és una carta .
complementar, complementari, complementària

complement

nom masculí Un complement és qualsevol cosa que fa més completa i acabada una altra cosa Un atles és un bon complement d'un llibre de geografia Paraula o grup de paraules que van darrere d'unes altres que fan de nucli i n'expliquen alguna cosa A La casa del pare , les paraules del pare són complement de la casa El complement circumstancial és un complement del verb que dona informació sobre el temps, el lloc o altres circumstàncies En la frase Ahir vaig escriure la carta , hi ha un complement circumstancial de temps ahir Els complements circumstancials poden anar al davant de tot o al…
Diccionari Català francès

complement


<title type="display">complement</title>

Pronúncia: kumpləmén
    masculí
  1. complément.
  2. gramàtica complément. Complement directe, indirecte, circumstancial, d'agent, complément direct, indirect, circonstanciel, d'agent.
  3. de complement ciències militars de réserve. Oficial de complement, officier de réserve.

complement

masculí complément gramàtica complément Complement directe, indirecte, circumstancial, d'agent , complément direct, indirect, circonstanciel, d'agent de complement ciències militars de réserve Oficial de complement , officier de réserve
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complement


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complement</title>

Etimologia: del ll. complementum, íd.
    masculí
  1. Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa.
  2. Cadascuna de dues parts que es completen mútuament.
  3. aritmètica Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un número i el dit número.
  4. fisiologia Grup de proteïnes del sèrum que intervenen en diferents processos biològics relacionats amb la immunitat.
  5. geometria Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a aconseguir un quadrant o un angle recte.
  6. gramàtica Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn.
  7. música Diferència entre qualsevol interval inferior a l’octava i aquesta.

■ complement

masculí Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa Cadascuna de dues parts que es completen mútuament aritmètica Diferència entre la potència de base 10 i d’exponent igual al nombre de xifres de què consta un número i el dit número fisiologia Grup de proteïnes del sèrum que intervenen en diferents processos biològics relacionats amb la immunitat geometria Arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a aconseguir un quadrant o un angle recte gramàtica Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn música Diferència entre qualsevol interval inferior a l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complementació

■ complementació

femení Acció de complementar o de complementar-se l’efecte
Diccionari Francès Català

complémentaire


<title type="display">complémentaire</title>

Pronúncia: kɔ̃plemɑ̃tɛʀ
    adjectiu
  1. complementari -ària.
  2. angles complémentaires matemàtiques angles complementaris.
  3. couleur complémentaire color complementari.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

complémentaire

adjectiu complementari -ària angles complémentaires matemàtiques angles complementaris couleur complémentaire color complementari © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

complementar

complementar

verb transitiu to complement to complete , round off , make up
Diccionari der aranés

complementar

<title type="display">complementar </title>

    v tr Ahíger en ua causa es parts que li manquen entà completar-la o perfeccionar-la.

    Català: complementar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

complementar

v tr Ahíger en ua causa es parts que li manquen entà completar-la o perfeccionar-la Català complementar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

complementar

complementar

verb transitiu complementar verb pronominal complementar-se
Conjugador Català

complementar


<title type="display">complementar</title>

    1. INFINITIU

    1. complementar

    2. GERUNDI

    1. complementant

    3. PARTICIPI

    1. complementat
    2. complementada
    3. complementats
    4. complementades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. complemento
      2. complementes
      3. complementa
      4. complementem
      5. complementeu
      6. complementen

      2. IMPERFET

      1. complementava
      2. complementaves
      3. complementava
      4. complementàvem
      5. complementàveu
      6. complementaven

      3. PASSAT

      1. complementí
      2. complementares
      3. complementà
      4. complementàrem
      5. complementàreu
      6. complementaren

      4. FUTUR

      1. complementaré
      2. complementaràs
      3. complementarà
      4. complementarem
      5. complementareu
      6. complementaran

      5. CONDICIONAL

      1. complementaria
      2. complementaries
      3. complementaria
      4. complementaríem
      5. complementaríeu
      6. complementarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. complementi
      2. complementis
      3. complementi
      4. complementem
      5. complementeu
      6. complementin

      2. IMPERFET

      1. complementés
      2. complementessis
      3. complementés
      4. complementéssim
      5. complementéssiu
      6. complementessin

    6. IMPERATIU

    1. complementa
    2. complementi
    3. complementem
    4. complementeu
    5. complementin

complementar

INFINITIU complementar GERUNDI complementant PARTICIPI complementat complementada complementats complementades INDICATIU PRESENT complemento complementes complementa complementem complementeu complementen IMPERFET complementava complementaves complementava complementàvem complementàveu complementaven PASSAT complementí complementares complementà complementàrem complementàreu complementaren FUTUR complementaré complementaràs complementarà complementarem complementareu complementaran CONDICIONAL complementaria complementaries complementaria complementaríem complementaríeu complementarien…
Diccionari de sinònims Franquesa

complementar

complementar

→ acréixer © Manuel Franquesa