Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594845 resultats

■ complidament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complidament</title>

Etimologia: de complir 1a font: s. XIV, Llull

adverbi Enterament. Satisfer complidament.

■ complidament

adverbi Enterament Satisfer complidament

complidor

<title type="display">complidor</title>

adjectiu

gewissenhaft, pflichtbewusst.
zuverlässig.
[Termin] fällig.
ausführbar.
ablaufend.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

complidor

adjectiu gewissenhaft, pflichtbewusst zuverlässig Termin fällig ausführbar ablaufend © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

complidor

<title type="display">complidor</title>

servador
observant (d'un reglament, esp. religiós)
formal. És un empleat molt formal.
practicant, complidor, esp. de la seva religió.
complit
ésser esclau de la seva paraula, ésser complidor de la paraula donada.
tenir paraula de rei, íd.
Antònims: Tenir paraula de marxant (o de sastre): no ésser complidor de la paraula donada.

© Manuel Franquesa

complidor

servador observant d'un reglament, esp religiós formal És un empleat molt formal practicant , complidor, esp de la seva religió complit ésser esclau de la seva paraula , ésser complidor de la paraula donada tenir paraula de rei , íd Antònims Tenir paraula de marxant o de sastre no ésser complidor de la paraula donada © Manuel Franquesa

complidor

-a

<title type="display">complidor</title>

Pronúncia: kumpliðó

adjectiu serious, reliable, trustworthy.

complidor

-a

adjectiu serious , reliable , trustworthy

complidor

-a

<title type="display">complidor</title>

adjectiu che compie (o adempie). || [precís] puntuale, preciso -a, serio -a. || [termini] limite.

complidor

-a

adjectiu che compie o adempie || precís puntuale, preciso -a, serio -a || termini limite

complidor

<title type="display">complidor</title>

adjectiu i nom masculí i femení Que compleix, que fa el que ha de fer. Els complidors sempre acaben les feines a temps.

complidor

adjectiu i nom masculí i femení Que compleix, que fa el que ha de fer Els complidors sempre acaben les feines a temps

complidor

-a

complidor

adjectiu

masculí i femení

[que compleix] cumplidor -ra.
[termini] cumplidero -ra.

complidor

-a

adjectiu i masculí i femení que compleix cumplidor -ra termini cumplidero -ra

complidor

-a

<title type="display">complidor</title>

Pronúncia: kumpliðó

adjectiu

[que compleix] sérieux -euse.
• de parole. És un home complidor, c'est un homme de parole.
[termini] échéant -e.

complidor

-a

adjectiu que compleix sérieux -euse • de parole És un home complidor , c'est un homme de parole termini échéant -e

■ complidor¹

| complidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complidor</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de complir i -dor¹ 1a font: 1839, DLab.

adjectiu

masculí i femení

Que compleix.
Inclinat a complir. Un porter complidor.

Vegeu també:

■ complidor¹

| complidora

adjectiu i masculí i femení Que compleix Inclinat a complir Un porter complidor Vegeu també complidor 2

■ complidor²

| complidora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">complidor</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de complir i -dor²

adjectiu Dit d’un termini que cal complir.

Vegeu també:
complidor¹

■ complidor²

| complidora

adjectiu Dit d’un termini que cal complir Vegeu també complidor 1