Es mostren 594845 resultats

complimentós
-osa

complimentós
-osa

adjectiu cumplido -da , cumplimentero -ra
Diccionari Català Alemany

complimentosament

complimentosament

adverbi Vegeu complimentós © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ complimentosament

■ complimentosament

adverbi D’una manera complimentosa
Traducció
Diccionari Francès Català

compliqué
-ée


<title type="display">compliqué</title>

Pronúncia: kɔ̃plike
    adjectiu
  1. complicat -ada.
  2. ce n’est pas compliqué familiarment cap problema. Ce n’est pas compliqué, s’il est en retard, je pars sans lui, cap problema, si fa tard: me’n vaig sense ell.
    3. masculí i femení
  3. familiarment persona complicada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

compliqué
-ée

adjectiu complicat -ada ce n’est pas compliqué familiarment cap problema Ce n’est pas compliqué, s’il est en retard, je pars sans lui , cap problema, si fa tard me’n vaig sense ell masculí i femení familiarment persona complicada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

compliquer

compliquer

verb transitiu complicar verb pronominal complicar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

complir


<title type="display">complir</title>

    [pp: complert -a o complit -ida] verb transitiu
  1. [una promesa] cumplir.
  2. [un manament, una obligació] cumplir. Complir la llei, cumplir la ley.
  3. [anys, mesos] cumplir.
    4. verb intransitiu
  4. cumplir. És una persona que compleix, es una persona que cumple.
  5. [un termini] cumplir, vencer. Demà compleix la lletra del pis, mañana cumple la letra del piso.
  6. complir amb cumplir con. Complir amb les seves obligacions, cumplir con sus obligaciones.
    7. verb pronominal
  7. [una predicció, un desig] cumplirse.

complir

pp complert -a o complit -ida verb transitiu una promesa cumplir un manament, una obligació cumplir Complir la llei , cumplir la ley anys, mesos cumplir verb intransitiu cumplir És una persona que compleix , es una persona que cumple un termini cumplir , vencer Demà compleix la lletra del pis , mañana cumple la letra del piso complir amb cumplir con Complir amb les seves obligacions , cumplir con sus obligaciones verb pronominal una predicció, un desig cumplirse
Conjugador Català

complir


<title type="display">complir</title>

    1. INFINITIU

    1. complir

    2. GERUNDI

    1. complint

    3. PARTICIPI

    1. complert
    2. complerta
    3. complerts
    4. complertes

      5. (alternatiu)

      1. complit
      2. complida
      3. complits
      4. complides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. compleixo
      2. compleixes
      3. compleix
      4. complim
      5. compliu
      6. compleixen

      2. IMPERFET

      1. complia
      2. complies
      3. complia
      4. complíem
      5. complíeu
      6. complien

      3. PASSAT

      1. complí
      2. complires
      3. complí
      4. complírem
      5. complíreu
      6. compliren

      4. FUTUR

      1. compliré
      2. compliràs
      3. complirà
      4. complirem
      5. complireu
      6. compliran

      5. CONDICIONAL

      1. compliria
      2. compliries
      3. compliria
      4. compliríem
      5. compliríeu
      6. complirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. compleixi
      2. compleixis
      3. compleixi
      4. complim
      5. compliu
      6. compleixin

      2. IMPERFET

      1. complís
      2. complissis
      3. complís
      4. complíssim
      5. complíssiu
      6. complissin

    6. IMPERATIU

    1. compleix
    2. compleixi
    3. complim
    4. compliu
    5. compleixin

complir

INFINITIU complir GERUNDI complint PARTICIPI complert complerta complerts complertes alternatiu complit complida complits complides INDICATIU PRESENT compleixo compleixes compleix complim compliu compleixen IMPERFET complia complies complia complíem complíeu complien PASSAT complí complires complí complírem complíreu compliren FUTUR compliré compliràs complirà complirem complireu compliran CONDICIONAL compliria compliries compliria compliríem compliríeu complirien SUBJUNTIU PRESENT compleixi compleixis compleixi complim compliu compleixin IMPERFET complís complissis complís complíssim…
Diccionari der aranés

complir

<title type="display">complir </title>

    v intr Hèr ua causa que s’a prometut, que s’a dit o que ua auta persona a ordenat.

    Català: complir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

complir

v intr Hèr ua causa que s’a prometut, que s’a dit o que ua auta persona a ordenat Català complir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

complir


<title type="display">complir</title>

  1. v. tr. Executar la cosa promesa, deguda, manada, etc.
    servar
    acomplir (→)
    executar (→)
    portar a cap (o a efecte)
    donar cap (a una cosa)
    donar efecte (a una cosa)
    realitzar
    efectuar
    observar (→)
    practicar (els preceptes religiosos)
    tenir (paraula, una promesa)
    fer honor a la seva paraula (o a la seva firma, o a la seva signatura)
    Antònims: Contravenir. Transgredir.
  2. Atènyer en tal temps una edat determinada.
    fer. Avui faig trenta anys.
    haver doblegat (tants o tants anys), haver-los complert.
  3. (complir-se pron.)
    acomplir-se (→)
    realitzar-se
  4. v. intr. Fer allò que hom deu, a què hom està obligat.
    formar (abs.). Ja formes, noi?
    fer bondat, es diu esp. dels infants.
    fer la farina blana, fer bondat obligat.
  5. Finir, una durada determinada.
    vèncer. Avui venç el termini concedit.
    fer. D'aquell fet, avui fa un any (o l'any).



© Manuel Franquesa

complir

v tr Executar la cosa promesa, deguda, manada, etc servar acomplir → executar → portar a cap o a efecte donar cap a una cosa donar efecte a una cosa realitzar efectuar observar → practicar els preceptes religiosos tenir paraula, una promesa fer honor a la seva paraula o a la seva firma , o a la seva signatura Antònims Contravenir Transgredir Atènyer en tal temps una edat determinada fer Avui faig trenta anys haver doblegat tants o tants anys, haver-los complert complir-se pron acomplir-se → realitzar-se v intr Fer allò que hom deu, a què hom està obligat formar abs Ja formes, noi fer…
Diccionari Català Italià

complir

<title type="display">complir</title>

[pp complert o complit] verb transitiu [una promesa] adempiere, mantenere, realizzare. || [els deures] adempire, compiere, assolvere. || [la llei] osservare, rispettare. || [els anys] compiere.

verb intransitiu fare il proprio dovere. || [un termini] terminare, scadere. || complir amb fare, adempiere. Complir amb les seves obligacions, adempiere i propri obblighi (o fare il proprio dovere).

verb pronominal [una predicció, un desig] compiersi, adempiersi, avverarsi, verificarsi.

complir

pp complert o complit verb transitiu una promesa adempiere, mantenere, realizzare || els deures adempire, compiere, assolvere || la llei osservare, rispettare || els anys compiere verb intransitiu fare il proprio dovere || un termini terminare, scadere || complir amb fare, adempiere Complir amb les seves obligacions , adempiere i propri obblighi o fare il proprio dovere verb pronominal una predicció, un desig compiersi, adempiersi, avverarsi, verificarsi