Es mostren 594845 resultats

■ compondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">compondre</title>

Compareu: composar
Etimologia: del ll. componĕre ‘aplegar; organitzar una obra; reparar; compensar un dany’, der. de ponĕre ‘posar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar (un tot) reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients. Compondre un medicament amb diverses substàncies.
    1. transitiu Fer (una obra intel·lectual, artística), executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un tractat mèdic, un himne, una novel·la. Una obra ben composta, mal composta.
    2. usat absolutament especialment Produir una obra musical. Un músic que compon, però que no executa.
  3. transitiu i usat absolutament
    1. Disposar les diferents parts d’una obra. Té un bon estil, però compon malament.
    2. arts gràfiques Disposar els tipus necessaris i els espais corresponents per a formar els mots i les ratlles.
  4. transitiu pintura Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
  5. pronominal
    1. Arranjar, algú, el seu aspecte físic amb artifici. Componguem-nos, que hem d’anar a passeig.
    2. compondre-s’ho (o compondre-se-les) Arranjar les coses de manera que reïxin.
  6. pronominal Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els enemics.
  7. transitiu Formar diversos elements reunits o combinats (un tot); constituir. Quatre línies componen un quadrilàter. Entre tots nosaltres podem compondre un equip.
  8. no compondre amb Ésser incongruent, no ésser comparable una cosa a una altra. El teu capteniment d’avui no compon amb la teva manera d’ésser.

■ compondre

verb transitiu Formar un tot reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients Compondre un medicament amb diverses substàncies transitiu Fer una obra intellectual, artística, executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica Compondre un tractat mèdic, un himne, una novella Una obra ben composta, mal composta usat absolutament especialment Produir una obra musical Un músic que compon, però que no executa transitiu i usat absolutament Disposar les diferents parts d’una obra Té un bon estil, però compon malament arts gràfiques Disposar els tipus…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

compondre


<title type="display">compondre</title>

Pronúncia: kumpɔ́ndɾə
    verb transitiu
  1. [formar un tot] composer.
    • literatura, música i art composer. Compondre una sonata, composer une sonate.
  2. [integrar] composer. Els jugadors que componen l'equip, les joueurs qui composent l'équipe.
  3. arts gràfiques [un text] composer.
  4. no compondre amb ne pas concorder avec (ne pas s'accorder avec).
  5. què compon això amb allò? qu'est ce que ça a à voir avec cela?
    6. verb pronominal
  6. [l'aspecte físic] s'arranger, se parer, se faire une beauté.
  7. [arribar a un acord] arriver à un accord, se mettre d'accord, tomber d'accord, s'entendre.
  8. compondre-s'ho (compondre-se-les) familiarment s'arranger (se débrouiller, s'en sortir, s'y prendre).

compondre

verb transitiu formar un tot composer • literatura , música i art composer Compondre una sonata , composer une sonate integrar composer Els jugadors que componen l'equip , les joueurs qui composent l'équipe arts gràfiques un text composer no compondre amb ne pas concorder avec ne pas s'accorder avec què compon això amb allò qu'est ce que ça a à voir avec cela verb pronominal l'aspecte físic s'arranger , se parer , se faire une beauté arribar a un acord arriver à un accord , se mettre d'accord , tomber d'accord , s'entendre compondre-s'ho compondre-se-les familiarment s'…
Diccionari Francès Català

componé
-ée

componé
-ée

adjectiu heràldica componat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

componedor
-ra

componedor
-ra

masculí i femení componedor -a americanisme curandero -a , remeier -a amigable componedor dret amigable componedor masculí arts gràfiques regla componedor
Diccionari de sinònims Franquesa

componedor

componedor

→ mitjancer © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

componedor
-a

componedor
-a

masculí i femení tipografia compositor amigable componedor dret arbitrator
Diccionari Català Italià

componedor
-a

componedor
-a

masculí i femení persona f che compone || masculí gràf compositoio || femení linotip compositrice
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ componedor
| componedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">componedor</title>

Etimologia: de compondre 1a font: 1575, DPou.
  1. masculí i femení Persona que compon.
  2. masculí arts gràfiques
    1. Instrument emprat pels caixistes consistent en un regle metàl·lic on són col·locats els tipus i els espaiadors trets de la caixa.
    2. Part de la linotip on hom reuneix les matrius i els espaiadors formant la ratlla.
  3. femení Linotip.
  4. amigable componedor dret Persona designada per a resoldre un conflicte sotmès a arbitratge d’equitat.

■ componedor
| componedora

masculí i femení Persona que compon masculí arts gràfiques Instrument emprat pels caixistes consistent en un regle metàllic on són collocats els tipus i els espaiadors trets de la caixa Part de la linotip on hom reuneix les matrius i els espaiadors formant la ratlla femení Linotip amigable componedor dret Persona designada per a resoldre un conflicte sotmès a arbitratge d’equitat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

componedor
-a

componedor
-a

masculí i femení Vermittlerin m f amigable componedor dret Schlichter m masculí arts gràfiques Winkelhaken m femení arts gràfiques linotip © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

componedor
-a

componedor
-a

masculí i femení compositeur -trice amigable componedor amiable compositeur masculí arts gràfiques regle composteur