Es mostren 594846 resultats

comtessa

comtessa

femení comtesse
Diccionari Francès Català

comtois
-oise

comtois
-oise

adjectiu i masculí i femení geografia del Franc Comtat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

comú


<title type="display">comú</title>

  1. adj. Compartit per dos o més a la vegada.
    col·lectiu
    conjunt. Fer una acció conjunta.
    mutu
    solidari, comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament.
    general
    universal
    impersonal
    mitger, que és comú a dues propietats contigües.
  2. públic
    de tothom
  3. ordinari
    usual
    freqüent
    corrent
    planer
    banal
    pedestre
    adotzenat
    → vulgar.
    Compareu: utilitari. Un cotxe utilitari. Un model utilitari, assequible a tothom perquè hom el fabrica en grans quantitats.
  4. m. La gran majoria.
    gent. A la dita de la gent, X és un lladre.
  5. → ajuntament.



© Manuel Franquesa

comú

adj Compartit per dos o més a la vegada collectiu conjunt Fer una acció conjunta mutu solidari , comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament general universal impersonal mitger , que és comú a dues propietats contigües públic de tothom ordinari usual freqüent corrent planer banal pedestre adotzenat → vulgar Compareu utilitari Un cotxe utilitari Un model utilitari , assequible a tothom perquè hom el fabrica en grans quantitats m La gran majoria gent A la dita de la gent, X és un lladre → ajuntament © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

comú
-una

<title type="display">comú</title>

adjectiu [compartit] comune. || [que es dona sovint] comune, ordinario -a, normale. || [vulgar] comune, ordinario -a, volgare, dozzinale. || de comú acord di comune accordo. || en comú in comune, insieme.

masculí comune, maggioranza f. || dr [béns comunals] demanio, beni demaniali. || [municipi] comune, municipio. || femení gabinetto m, cesso m. || comune. Comú d'estudiants, comune di studenti.

comú
-una

adjectiu compartit comune || que es dona sovint comune, ordinario -a, normale || vulgar comune, ordinario -a, volgare, dozzinale || de comú acord di comune accordo || en comú in comune, insieme masculí comune, maggioranza f || dr béns comunals demanio, beni demaniali || municipi comune, municipio || femení gabinetto m , cesso m || comune Comú d'estudiants , comune di studenti
Diccionari Català Alemany

comú
-una


<title type="display">comú</title>

    adjectiu
  1. gemeinsam.
  2. gemeinschaftlich.
    • gemein, Gemein....
  3. gewöhnlich.
    1. häufig.
    2. alltäglich.
  4. denominador comú matemàtiques gemeinsamer Nenner m.
  5. lloc comú Gemeinplatz m.
  6. nom comú lingüística Gattungsname m.
  7. sentit comú Gemeinsinn m.
  8. en comú locució adverbial gemeinsam.
  9. no tenim res en comú figuradament wir haben nichts miteinander gemein.
    10. masculí història
  10. Gemeinschaft, bes Gemeinde f.
    1. Gemeinderat m.
    2. Gemeindeflur f.
  11. el comú (de la gent) die Allgemeinheit f.
    • die meisten Leute.
  12. la casa del comú das Rathaus n.
  13. la Cambra dels Comuns das (Britische) Unterhaus n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

comú
-una

adjectiu gemeinsam gemeinschaftlich • gemein, Gemein gewöhnlich häufig alltäglich denominador comú matemàtiques gemeinsamer Nenner m lloc comú Gemeinplatz m nom comú lingüística Gattungsname m sentit comú Gemeinsinn m en comú locució adverbial gemeinsam no tenim res en comú figuradament wir haben nichts miteinander gemein masculí història Gemeinschaft, bes Gemeinde f Gemeinderat m Gemeindeflur f el comú de la gent die Allgemeinheit f • die meisten Leute la casa del comú das Rathaus n la Cambra dels Comuns das Britische Unterhaus n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

comú
-una


<title type="display">comú</title>

Pronúncia: kumú
    adjectiu
  1. common (a to).
  2. joint.
  3. public, belonging to all, held in common.
  4. [gènere, fossa, etc.] common
  5. els interessos comuns common interests.
  6. fer causa comuna to make common cause (amb with).
  7. el seu cas no té res de comú amb el meu his case has nothing in common with mine.
  8. de comú acord with one accord, by common consent.
  9. és un costum molt comú it’s a widespread custom.
  10. posar els diners en comú per… to club together to….
  11. sentit comú common sense.
  12. bé comú common wealth.
  13. és una expressió poc comuna it’s an (out-of-the-way \ unusual) expression.
  14. [vulgar] common, vulgar.
    15. masculí
  15. majority.
  16. el comú de la gent most people, the common run of people.
  17. [casa de la vila] council house, town hall.
    18. femení
  18. toilet.

comú
-una

adjectiu common a to joint public , belonging to all , held in common gènere, fossa, etc common els interessos comuns common interests fer causa comuna to make common cause amb with el seu cas no té res de comú amb el meu his case has nothing in common with mine de comú acord with one accord , by common consent és un costum molt comú it’s a widespread custom posar els diners en comú per… to club together to… sentit comú common sense bé comú common wealth és una expressió poc comuna it’s an out-of-the-way \ unusual expression vulgar common , vulgar masculí majority el comú…
DIDAC Diccionari escolar

comú

<title type="display">comú</title>

    adjectiu
  1. Que és de diferents persones, que ho fan servir dues o més persones. Algunes cases tenen jardins comuns: hi poden anar tots els veïns.
  2. Que és normal i corrent, que és molt abundant. Els pins són comuns a les nostres muntanyes.
    3. nom femení
  3. Una comuna és un vàter sense tubs de sortida i sense aigua corrent. Les comunes eren freqüents a les cases de camp.

comú

adjectiu Que és de diferents persones, que ho fan servir dues o més persones Algunes cases tenen jardins comuns hi poden anar tots els veïns Que és normal i corrent, que és molt abundant Els pins són comuns a les nostres muntanyes nom femení Una comuna és un vàter sense tubs de sortida i sense aigua corrent Les comunes eren freqüents a les cases de camp
Diccionari Català francès

comú
-una


<title type="display">comú</title>

Pronúncia: kumú
    adjectiu
  1. [compartit] commun -e. Béns comuns, biens communs. Sala comuna, salle commune.
  2. [freqüent] commun -e.
  3. [corrent] courant -e, commun -e.
  4. en comú locució adverbial [plegats] en commun.
    5. masculí
  5. [la gran majoria] commun. El comú dels mortals, le commun des mortels.
  6. [comunitat] communauté f.
  7. dret [béns comunals] communaux pl.
  8. [municipi] commune f.
    • [ajuntament] hôtel de ville.
  9. comú dels sants communauté des saints.
    10. femení
  10. [vàter] latrines pl, cabinets m pl, lieux d'aisance m pl.
  11. [habitatge en comunitat] communauté.
    12. nom propi femení
  12. la Comuna de París història la Commune de Paris.

comú
-una

adjectiu compartit commun -e Béns comuns , biens communs Sala comuna , salle commune freqüent commun -e corrent courant -e , commun -e en comú locució adverbial plegats en commun masculí la gran majoria commun El comú dels mortals , le commun des mortels comunitat communauté f dret béns comunals communaux pl municipi commune f • ajuntament hôtel de ville comú dels sants communauté des saints femení vàter latrines pl , cabinets m pl , lieux d'aisance m pl habitatge en comunitat communauté nom propi femení la Comuna de París història la Commune de Paris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ comú
| comuna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">comú</title>

Etimologia: del ll. communis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Compartit per dos o més a la vegada. El seu pis i el meu tenen una terrassa comuna.
    2. de comú acord Amb acord pres conjuntament.
    3. en comú locució adverbial Plegats, conjuntament. Habitar, treballar, en comú.
    4. fer causa comuna Treballar, actuar, conjuntament, amb uns mateixos objectius. Els demòcrates i els republicans han fet causa comuna.
    5. fer vida comuna Fer vida en comú.
    6. lloc comú Tòpic.
    7. nom comú lingüística Nom apel·latiu.
    8. persona comuna antigament dret Àrbitre, amigable componedor.
  2. adjectiu
    1. Pertanyent a la majoria o a tothom; públic.
    2. sentit comú Facultat, atribuïda a la generalitat de la gent, de discernir raonablement.
  3. femení Cambra on hi ha, instal·lat en un banc, un recipient amb tapadora, amb baixant o sense, per a fer-hi les defecacions i les miccions.
  4. adjectiu Que no sobrepassa el nivell ordinari, que es dona sovint. Una intel·ligència comuna.
  5. adjectiu
    1. Vulgar, ordinari, planer. Estil comú.
    2. lloc comú Banalitat.
  6. masculí La gran majoria. El comú de la gent creu en l’ordre establert.
  7. masculí Comunitat, conjunt de persones que formen una institució pluripersonal.
  8. masculí dret administratiu i història Conjunt dels veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc., representats per una corporació.
  9. masculí especialment
    1. dret administratiu Conjunt de veïns d’un terme, una parròquia, una vila, una ciutat, etc., representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú.
    2. Casa del comú.
    3. dret administratiu Conjunt de l’actiu (béns, rendes, imposicions i altres ingressos) i del passiu d’un comú o municipi.
    4. dret administratiu Conjunt de terrenys pertanyents al municipi.
    5. dret administratiu A Andorra, corporació encarregada del govern i l’administració d’una parròquia.
    6. dret administratiu A Andorra, edifici del comú d’una parròquia.
    7. història Imposició general extraordinària proporcional als béns posseïts que pagaven tots els veïns de determinats comuns o municipis catalans per tal d’equilibrar l’actiu i el passiu municipals.
    8. història A l’edat mitjana, ciutat d’Itàlia que es regia d’una manera autònoma. El comú de Florència.
  10. femení geografia administrativa Circumscripció administrativa de primer ordre de Liechtenstein.
  11. femení sociologia Grup d’individus o de parelles que viuen en comunitat.
  12. comú dels sants litúrgia Formulari del ritu romà dels sants que no tenen litúrgia pròpia.

■ comú
| comuna

adjectiu Compartit per dos o més a la vegada El seu pis i el meu tenen una terrassa comuna de comú acord Amb acord pres conjuntament en comú locució adverbial Plegats, conjuntament Habitar, treballar, en comú fer causa comuna Treballar, actuar, conjuntament, amb uns mateixos objectius Els demòcrates i els republicans han fet causa comuna fer vida comuna Fer vida en comú lloc comú Tòpic nom comú lingüística Nom apellatiu persona comuna antigament dret Àrbitre, amigable componedor adjectiu Pertanyent a la majoria o a tothom públic sentit comú Facultat, atribuïda a la generalitat de la gent, de…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

comú
-una

comú

    adjectiu
  1. [compartit] común. Béns comuns, bienes comunes. Sala comuna, sala común.
  2. [que es dona sovint] común, corriente. Una intel·ligència comuna, una inteligencia común.
  3. [vulgar] común, ordinario -ria, vulgar.
  4. de comú acord de común acuerdo.
  5. en comú [plegats] en común.
    6. masculí
  6. [la gran majoria] común. El comú de la gent, el común de las gentes.
  7. [comunitat] común, comunidad f. Terrenys del comú, terrenos del común.
  8. dret [béns comunals] bienes pl comunes.
  9. comú dels sants común de los santos.
    10. femení
  10. retrete m, letrina, común m.

comú
-una

adjectiu compartit común Béns comuns , bienes comunes Sala comuna , sala común que es dona sovint común , corriente Una intelligència comuna , una inteligencia común vulgar común , ordinario -ria , vulgar de comú acord de común acuerdo en comú plegats en común masculí la gran majoria común El comú de la gent , el común de las gentes comunitat común , comunidad f Terrenys del comú , terrenos del común dret béns comunals bienes pl comunes comú dels sants común de los santos femení retrete m , letrina , común m