Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

comulgante

<title type="display">comulgante</title>

adjectiu i masculí i femení combregant, combregador -a.

comulgante

adjectiu i masculí i femení combregant , combregador -a

comulgar

<title type="display">comulgar</title>

verb transitiu

[dar la comunión] combregar.

verb intransitiu

[recibir la comunión] combregar.
figuradament [coincidir] combregar. No comulgo con tus ideas, no combrego amb les teves idees.

comulgar

verb transitiu dar la comunión combregar verb intransitiu recibir la comunión combregar figuradament coincidir combregar No comulgo con tus ideas , no combrego amb les teves idees

comulgatorio

<title type="display">comulgatorio</title>

masculí combregador.

comun

<title type="display">comun </title>

nòm m

Sin.: water.

Català:

nòm m Lòc entà hèr es besonhs damb ua tassa entà sèir-se e un depòsit d’aigua entà limpiar-lo Sin water Català comuna f , vàter, lavabo © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana

común

<title type="display">común</title>

adjectiu

comú -una. Bienes comunes, béns comuns. Es una actitud muy común, és una actitud molt comuna.
[vulgar] comú -una, ordinari -ària.

masculí

[comunidad] comú. La casa del común, la casa del comú.
[mayoría] comú. El común de las gentes, el comú de la gent.
[ciudadano] comú. Cámara de los Comunes, cambra dels Comuns.
por lo común comunament, generalment, normalment.

común

adjectiu comú -una Bienes comunes , béns comuns Es una actitud muy común , és una actitud molt comuna vulgar comú -una , ordinari -ària masculí comunidad comú La casa del común , la casa del comú mayoría comú El común de las gentes , el comú de la gent ciudadano comú Cámara de los Comunes , cambra dels Comuns por lo común comunament , generalment , normalment

comun, -a

<title type="display">comun, -a </title>

adj m f

Possedit per mès d’ua persona. Public.
Qu’ei normau e corrent, qu’ei fòrça abondiu.

Català:

comun, -a

adj m f Possedit per mès d’ua persona Public Qu’ei normau e corrent, qu’ei fòrça abondiu Català 1 comú -una, compartit -ida públic -a 2 comú -una, corrent, habitual © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana