Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594846 resultats

■ conatiu

| conativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">conatiu</title>

Partició sil·làbica: co_na_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. conatum, supí de conari

adjectiu gramàtica Dit del tipus de formació verbal que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció.

■ conatiu

| conativa

adjectiu gramàtica Dit del tipus de formació verbal que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció

conato

<title type="display">conato</title>

masculí

[empeño] esforç.
[propósito] propòsit, intenció f, desig.
dret [intento] temptativa f, conat. Conato de robo, temptativa f de robatori.
[inicio] conat. Conato de incendio, conat d'incendi.

conato

masculí empeño esforç propósito propòsit , intenció f , desig dret intento temptativa f , conat Conato de robo , temptativa f de robatori inicio conat Conato de incendio , conat d'incendi

coñazo

<title type="display">coñazo</title>

masculí

vulgarment

[persona] tabarra, corcó, torracollons, emprenyador.
[cosa] conya f, murga f, punyeta f, porra f.
dar el coñazo clavar (o donar) la lata (o la llauna, o la tabarra).

coñazo

masculí vulgarment persona tabarra , corcó , torracollons , emprenyador cosa conya f , murga f , punyeta f , porra f dar el coñazo clavar o donar la lata o la llauna, o la tabarra