Es mostren 594844 resultats

concebre


<title type="display">concebre</title>

Pronúncia: kunsɛ́βɾə
    verb transitiu
  1. biologia to conceive.
  2. figuradament [pensament, idea, etc.] to conceive, imagine.
  3. to understand.
  4. [esperances] to nourish.
    5. verb intransitiu
  5. biologia to conceive, become pregnant.

concebre

verb transitiu biologia to conceive figuradament pensament, idea, etc to conceive , imagine to understand esperances to nourish verb intransitiu biologia to conceive , become pregnant
Diccionari Català Italià

concebre

<title type="display">concebre</title>

verb transitiu [la femella] concepire. || fig [una idea, un pensament] concepire. | [un poema] ideare, creare, formare, concepire. | [esperances] nutrire.

concebre

verb transitiu la femella concepire || fig una idea, un pensament concepire | un poema ideare, creare, formare, concepire | esperances nutrire
DIDAC Diccionari escolar

concebre

<title type="display">concebre</title>

    [! Conjugació: conceps, concep]
    verb
  1. Quedar embarassada una dona. Podem dir que una dona ha concebut una criatura o, simplement, que ha concebut.
  2. Una persona concep una idea, un pensament, l'argument d'una novel·la, etc., quan li venen al pensament.
concepció, inconcebible

concebre

Conjugació conceps, concep verb Quedar embarassada una dona Podem dir que una dona ha concebut una criatura o, simplement, que ha concebut Una persona concep una idea, un pensament, l'argument d'una novella, etc, quan li venen al pensament concepció , inconcebible
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concebre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concebre</title>

Compareu: engendrar
Etimologia: del ll. concĭpĕre, conceptum ‘contenir, concebre’, der. del ll. capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Donar existència dins si mateix (a un nou ésser) per la fecundació. A la somera li és propi de concebre ase.
    2. usat absolutament Maria concebé per obra de l’Esperit Sant.
  2. figuradament
    1. Formar-se algú, dins la pròpia pensa (idea d’alguna cosa). Concebre un pensament, una opinió, una idea. Concebre un poema.
    2. Un article ben concebut.
    3. usat absolutament Un escriptor que concep amb facilitat.
    4. Formar, algú, dins el propi cor (un sentiment). Concebre esperances.

■ concebre

verb transitiu Donar existència dins si mateix a un nou ésser per la fecundació A la somera li és propi de concebre ase usat absolutament Maria concebé per obra de l’Esperit Sant figuradament Formar-se algú, dins la pròpia pensa idea d’alguna cosa Concebre un pensament, una opinió, una idea Concebre un poema Un article ben concebut usat absolutament Un escriptor que concep amb facilitat Formar, algú, dins el propi cor un sentiment Concebre esperances
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

concebre

concebre

verb transitiu Kind empfangen figuradament begreifen Plan fassen concebre esperances Hoffnung schöpfen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

concebre


<title type="display">concebre</title>

Pronúncia: kunsɛ́βɾə
    verb transitiu
  1. biologia concevoir.
  2. figuradament [idear] concevoir. Concebre un poema, concevoir un poème .
    • fonder. Concebre esperances, fonder des espoirs.

concebre

verb transitiu biologia concevoir figuradament idear concevoir Concebre un poema , concevoir un poème • fonder Concebre esperances , fonder des espoirs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concebut

■ concebut

masculí dret civil Fetus humà que, tenint expectatives jurídiques a favor seu, no consolida els seus drets fins al moment del naixement, en què adquireix personalitat jurídica
Diccionari Anglès Català

concede


<title type="display">concede</title>

Pronúncia: kən'siːd
    transitive verb
  1. concedir.
  2. I will concede nothing no faré cap concessió.
  3. I concede that confesso que, admeto que.
  4. he conceded that he was wrong va reconèixer que anava errat.
  5. to concede victory to an opponent reconèixer que ha guanyat un adversari.

concede

transitive verb concedir I will concede nothing no faré cap concessió I concede that confesso que , admeto que he conceded that he was wrong va reconèixer que anava errat to concede victory to an opponent reconèixer que ha guanyat un adversari
Diccionari Castellà Català

conceder


<title type="display">conceder</title>

    verb transitiu
  1. [otorgar] concedir. Conceder una recompensa, una gracia, concedir una recompensa, una gràcia.
  2. [importancia, valor] donar.
  3. [reconocer] concedir. Concedo que en este punto estaba equivocado, concedeixo que en aquest punt anava errat.

conceder

verb transitiu otorgar concedir Conceder una recompensa, una gracia , concedir una recompensa, una gràcia importancia, valor donar reconocer concedir Concedo que en este punto estaba equivocado , concedeixo que en aquest punt anava errat
Diccionari Francès Català

concéder

concéder

verb transitiu pròpiament i figuradament concedir © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç