Es mostren 594844 resultats

concedir


<title type="display">concedir</title>

Pronúncia: kunsəðí
    verb transitiu
  1. to concede, grant.
  2. confer to, bestow (a on).
  3. [atenció, etc.] to pay
  4. [descompte] to allow, give.
  5. [premi] to award (a to).
  6. [honor] to confer (a on).
  7. us concedeixo que en aquest punt no tinc raó I admit that I am wrong (here \ in that point).

concedir

verb transitiu to concede , grant confer to , bestow a on atenció, etc to pay descompte to allow , give premi to award a to honor to confer a on us concedeixo que en aquest punt no tinc raó I admit that I am wrong here \ in that point
Diccionari Català Castellà

concedir


<title type="display">concedir</title>

    verb transitiu
  1. [atorgar] conceder. Concedir un premi, conceder un premio.
  2. [lliurar a precs d'algú] conceder. Demanem que ens concedeixin l'autonomia, pedimos que nos concedan la autonomía.
  3. [consentir] consentir, permitir. Els seus pares li ho concedeixen tot, sus padres le consienten todo.
  4. figuradament [admetre] conceder, admitir. Concedeixo que anava errat, concedo que estaba equivocado.

concedir

verb transitiu atorgar conceder Concedir un premi , conceder un premio lliurar a precs d'algú conceder Demanem que ens concedeixin l'autonomia , pedimos que nos concedan la autonomía consentir consentir , permitir Els seus pares li ho concedeixen tot , sus padres le consienten todo figuradament admetre conceder , admitir Concedeixo que anava errat , concedo que estaba equivocado
Diccionari Català Alemany

concedir


<title type="display">concedir</title>

    verb transitiu
  1. gewähren, zubilligen.
  2. erteilen.
  3. zugestehen.
  4. [Kredit] einräumen.
  5. [Preis] verleihen.
  6. concedir la paraula das Wort erteilen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

concedir

verb transitiu gewähren, zubilligen erteilen zugestehen Kredit einräumen Preis verleihen concedir la paraula das Wort erteilen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

concedir

<title type="display">concedir</title>

verb transitiu [atorgar] concedere, dare. || [consentir] concedere, consentire, permettere, accordare. || fig [admetre] concedere, ammettere, riconoscere.

concedir

verb transitiu atorgar concedere, dare || consentir concedere, consentire, permettere, accordare || fig admetre concedere, ammettere, riconoscere
DIDAC Diccionari escolar

concedir

concedir

verb Una persona que té poder concedeix una cosa a algú quan la hi dona Només les autoritats de trànsit poden concedir el carnet de conduir
Diccionari Català francès

concedir


<title type="display">concedir</title>

Pronúncia: kunsəðí
    verb transitiu
  1. [atorgar] accorder, attribuer, décerner. Concedir un premi, attribuer un prix. Concedir una gràcia, accorder une grâce.
  2. [donar a precs d'algú] concéder. Concedir un privilegi, concéder un privilège.
  3. figuradament [admetre] accorder, admettre, avouer, reconnaître. Us concedeixo que en aquest punt vaig errat, j'admets que sur ce point je me trompe.
  4. [consentir] permettre. Li concedeixen que surti a la tarda, on lui permet de sortir l'après-midi.

concedir

verb transitiu atorgar accorder , attribuer , décerner Concedir un premi , attribuer un prix Concedir una gràcia , accorder une grâce donar a precs d'algú concéder Concedir un privilegi , concéder un privilège figuradament admetre accorder , admettre , avouer , reconnaître Us concedeixo que en aquest punt vaig errat , j'admets que sur ce point je me trompe consentir permettre Li concedeixen que surti a la tarda , on lui permet de sortir l'après-midi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concedir</title>

Etimologia: del ll. concedĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Cedir a algú a títol de gràcia, de favor (alguna cosa). Concedir una recompensa.
  2. Lliurar (alguna cosa) a precs o a sol·licitud d’altri. Demanem que ens concedeixin l’autonomia.
  3. Consentir, permetre, sacrificant, si cal, els propis interessos. Els seus pares li ho concedeixen tot.
  4. figuradament En una discussió, admetre algun punt com a ver a un adversari. Concedeixo que en aquest punt anava errat.

■ concedir

verb transitiu Cedir a algú a títol de gràcia, de favor alguna cosa Concedir una recompensa Lliurar alguna cosa a precs o a sollicitud d’altri Demanem que ens concedeixin l’autonomia Consentir, permetre, sacrificant, si cal, els propis interessos Els seus pares li ho concedeixen tot figuradament En una discussió, admetre algun punt com a ver a un adversari Concedeixo que en aquest punt anava errat
Informació complementària
Traducció
Diccionari Anglès Català

conceit


<title type="display">conceit</title>

Pronúncia: kən'siːt
    noun
  1. [vanity] presumpció, vanitat, suficiència.
  2. eaten up with conceit ple de si mateix, ple de fums.

  3. literary concepte complicat, imatge abarrocada.

conceit

noun vanity presumpció , vanitat , suficiència eaten up with conceit ple de si mateix , ple de fums literary concepte complicat , imatge abarrocada
Diccionari Anglès Català

conceited

conceited

adjective presumit , pretenciós , presumptuós , vanitós to be conceited about envanir-se amb , agafar fums per \ a causa de
Diccionari Anglès Català

conceivable

conceivable

adjective concebible