Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ concertina

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertina</title>

Etimologia: de l’angl. concertina, de concert ‘concert’ amb la terminació -ina (com en christina, etc.); instrument inventat per Charles Wheatstone el 1829 i molt popular a Anglaterra

femení música Instrument de la família de l’acordió, de forma hexagonal.

■ concertina

femení música Instrument de la família de l’acordió, de forma hexagonal

concertino

<title type="display">concertino</title>

Pronúncia: kɔ̃sɛʀtino

masculí música [groupe des solistes] concertino.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

concertino

masculí música groupe des solistes concertino © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

concertino

<title type="display">concertino</title>

masculí i femení [en una orquesta] concertino.

concertino

masculí i femení en una orquesta concertino

■ concertino

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concertino</title>

Etimologia: de l’it. concertino, íd.

música

masculí Part d’una orquestra, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti o ripieno, característic del concerto grosso.
masculí i femení
1. Músic solista principal d’un grup d’instruments en una orquestra o banda.
2. especialment Violinista solista principal d’una orquestra simfònica o d’òpera.

música masculí Part d’una orquestra, formada per un petit grup de solistes que alterna amb el tutti o ripieno , característic del concerto grosso masculí i femení Músic solista principal d’un grup d’instruments en una orquestra o banda especialment Violinista solista principal d’una orquestra simfònica o d’òpera