Es mostren 594844 resultats

conciliante

conciliante

adjectiu conciliador -a
Diccionari der aranés

conciliar

<title type="display">conciliar </title>

    v tr
  1. Hèr que dues o mès persones se meten d’acòrd en bèra causa.
  2. Apressar dues idies o posicions contràries enquia amassar-les.

    3. Català: conciliar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

conciliar

v tr Hèr que dues o mès persones se meten d’acòrd en bèra causa Apressar dues idies o posicions contràries enquia amassar-les Català conciliar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

conciliar


<title type="display">conciliar</title>

    1. INFINITIU

    1. conciliar

    2. GERUNDI

    1. conciliant

    3. PARTICIPI

    1. conciliat
    2. conciliada
    3. conciliats
    4. conciliades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. concilio
      2. concilies
      3. concilia
      4. conciliem
      5. concilieu
      6. concilien

      2. IMPERFET

      1. conciliava
      2. conciliaves
      3. conciliava
      4. conciliàvem
      5. conciliàveu
      6. conciliaven

      3. PASSAT

      1. concilií
      2. conciliares
      3. concilià
      4. conciliàrem
      5. conciliàreu
      6. conciliaren

      4. FUTUR

      1. conciliaré
      2. conciliaràs
      3. conciliarà
      4. conciliarem
      5. conciliareu
      6. conciliaran

      5. CONDICIONAL

      1. conciliaria
      2. conciliaries
      3. conciliaria
      4. conciliaríem
      5. conciliaríeu
      6. conciliarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. conciliï
      2. conciliïs
      3. conciliï
      4. conciliem
      5. concilieu
      6. conciliïn

      2. IMPERFET

      1. conciliés
      2. conciliessis
      3. conciliés
      4. conciliéssim
      5. conciliéssiu
      6. conciliessin

    6. IMPERATIU

    1. concilia
    2. conciliï
    3. conciliem
    4. concilieu
    5. conciliïn

conciliar

INFINITIU conciliar GERUNDI conciliant PARTICIPI conciliat conciliada conciliats conciliades INDICATIU PRESENT concilio concilies concilia conciliem concilieu concilien IMPERFET conciliava conciliaves conciliava conciliàvem conciliàveu conciliaven PASSAT concilií conciliares concilià conciliàrem conciliàreu conciliaren FUTUR conciliaré conciliaràs conciliarà conciliarem conciliareu conciliaran CONDICIONAL conciliaria conciliaries conciliaria conciliaríem conciliaríeu conciliarien SUBJUNTIU PRESENT conciliï conciliïs conciliï conciliem concilieu conciliïn IMPERFET conciliés conciliessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

conciliar


<title type="display">conciliar</title>

  1. reconciliar
    concordar. Concordar les parts litigants.
    harmonitzar (opinions, tendències, textos, etc.)
    ajustar, fer cessar les divergències en vista d'un arranjament.
    posar d'acord
    acordar
  2. (conciliar-se pron.) → guanyar -se.



© Manuel Franquesa

conciliar

reconciliar concordar Concordar les parts litigants harmonitzar opinions, tendències, textos, etc ajustar , fer cessar les divergències en vista d'un arranjament posar d'acord acordar conciliar-se pron → guanyar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

conciliar


<title type="display">conciliar</title>

Pronúncia: kunsiliá
    verb transitiu
  1. [enemics, etc.] to reconcile
  2. [actituds] to harmonize, bring into lines, blend.
  3. [usualment verb pronominal] [respecte, agraïment] to win, gain.
    4. verb pronominal
  4. [dues versions] to coincide.

conciliar

verb transitiu enemics, etc to reconcile actituds to harmonize , bring into lines , blend usualment verb pronominal respecte, agraïment to win , gain verb pronominal dues versions to coincide
Diccionari Anglès Català

conciliar

conciliar

adjective conciliar
DIDAC Diccionari escolar

conciliar

<title type="display">conciliar</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Fer que dues o més persones es posin d'acord sobre alguna cosa. En els judicis, els jutges intenten conciliar les parts oposades.
conciliable

conciliar

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Fer que dues o més persones es posin d'acord sobre alguna cosa En els judicis, els jutges intenten conciliar les parts oposades conciliable
Diccionari Castellà Català

conciliar1

conciliar1

adjectiu conciliar Decreto conciliar , decret conciliar masculí pare conciliar Vegeu també conciliar 2
Diccionari Català Italià

conciliar 1

conciliar 1

adjectiu conciliare Vegeu també conciliar 2
Diccionari Català Alemany

conciliar1

conciliar1

adjectiu Konzils Vegeu també conciliar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat