Es mostren 594844 resultats

■ concloure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concloure</title>

Partició sil·làbica: con_clou_re
Etimologia: del ll. concludĕre, íd.
    verb [p p conclòs -osa]
  1. transitiu Acabar, donar fi. Concloure una novel·la.
  2. transitiu
    1. Determinar, establir, resoldre, d’una manera definitiva per una decisió, un acord, un pacte, un judici, com a conseqüència de les premisses posades. Concloure un afer amb algú. El tribunal conclogué que l’acusat era culpable. De tot això, no en podem concloure res.
    2. De les dites proposicions hom conclou que tots els homes són mortals.
  3. intransitiu per extensió Ésser concloent. Aquests testimoniatges conclouen contra seu.

■ concloure

verb p p conclòs -osa transitiu Acabar, donar fi Concloure una novella transitiu Determinar, establir, resoldre, d’una manera definitiva per una decisió, un acord, un pacte, un judici, com a conseqüència de les premisses posades Concloure un afer amb algú El tribunal conclogué que l’acusat era culpable De tot això, no en podem concloure res De les dites proposicions hom conclou que tots els homes són mortals intransitiu per extensió Ésser concloent Aquests testimoniatges conclouen contra seu
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

concloure

<title type="display">concloure</title>

[pp conclòs -osa] verb transitiu [acabar] terminare, finire, concludere. || [resoldre] risolvere, concludere, decidere. || [deduir] concludere, dedurre.

verb intransitiu provare, convincere, concludere, dimostrare, essere concludente (o decisivo -a).

concloure

pp conclòs -osa verb transitiu acabar terminare, finire, concludere || resoldre risolvere, concludere, decidere || deduir concludere, dedurre verb intransitiu provare, convincere, concludere, dimostrare, essere concludente o decisivo -a
DIDAC Diccionari escolar

concloure

<title type="display">concloure</title>

    [! Conjugació: conclòs, conclosa, conclosos, concloses]
    verb
  1. Arribar a una solució, a una cosa certa, després d'examinar les dades que es tenen. Quan ha escoltat tots els testimonis, el jurat pot concloure que un acusat és culpable o innocent.
  2. Posar fi a una cosa. La festa dels Reis conclou les vacances de Nadal.

concloure

Conjugació conclòs, conclosa, conclosos, concloses verb Arribar a una solució, a una cosa certa, després d'examinar les dades que es tenen Quan ha escoltat tots els testimonis, el jurat pot concloure que un acusat és culpable o innocent Posar fi a una cosa La festa dels Reis conclou les vacances de Nadal
Diccionari Català francès

concloure


<title type="display">concloure</title>

Pronúncia: kuŋklɔ́wɾə
    [pp: conclòs] verb transitiu
  1. [acabar] conclure, terminer.
  2. [deduir, resoldre] conclure, déduire. Concloure un afer, conclure une affaire.
    3. verb intransitiu
  3. être concluant -e. Tots els testimoniatges conclouen contra ell, tous les témoignages sont concluants contre lui.

concloure

pp conclòs verb transitiu acabar conclure , terminer deduir, resoldre conclure , déduire Concloure un afer , conclure une affaire verb intransitiu être concluant -e Tots els testimoniatges conclouen contra ell , tous les témoignages sont concluants contre lui
Diccionari Francès Català

concluant
-ante

concluant
-ante

adjectiu concloent, terminant © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

conclude


<title type="display">conclude</title>

Pronúncia: kən'kluːd
    transitive verb
  1. [end] concloure, acabar.
  2. to be concluded [of serial] continuarà.

  3. [arranged treaty] fer, firmar, pactar.
  4. [agreement] arribar a, concertar.

  5. [infer] concloure, treure la conseqüència de.
  6. what are we to conclude from that? quines conseqüències en podem treure, d’això?
    7. intransitive verb
  7. acabar(-se), concloure.
  8. he concluded with this remark va acabar amb aquesta observació.
  9. the book concludes poorly el llibre acaba malament.
  10. the judge concluded in his favour el jutge va decidir a favor seu.

conclude

transitive verb end concloure , acabar to be concluded of serial continuarà arranged treaty fer , firmar , pactar agreement arribar a , concertar infer concloure , treure la conseqüència de what are we to conclude from that quines conseqüències en podem treure , d’això intransitive verb acabar-se , concloure he concluded with this remark va acabar amb aquesta observació the book concludes poorly el llibre acaba malament the judge concluded in his favour el jutge va decidir a favor seu
Diccionari Anglès Català

concluding

concluding

adjective final , del final
Diccionari der aranés

concludir

<title type="display">concludir </title>

    v tr intr
  1. Acabar o balhar fin a ua causa.
  2. Arribar en ua decision, un judici o ua solucion dempús d’examinar es donades que se tien.

    3. Català: 1. concloure, acabar; 2. concloure, decidir, resoldre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

concludir

v tr intr Acabar o balhar fin a ua causa Arribar en ua decision, un judici o ua solucion dempús d’examinar es donades que se tien Català 1 concloure, acabar 2 concloure, decidir, resoldre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

concluido
-da

concluido
-da

adjectiu participio pasado de concluir conclòs -osa visto conclús -usa Causa concluida para sentencia , causa conclusa per a sentència
Diccionari Castellà Català

concluir


<title type="display">concluir</title>

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. [acabar] concloure.
  2. [deducir, determinar] concloure. El tribunal concluyó que el acusado era culpable, el tribunal conclogué que l'acusat era culpable.
    3. verb intransitiu
  3. [acabar] acabar. Las palabras que concluyen en vocal, els mots que acaben en vocal.
  4. concluir con acabar. Hemos concluido con este trabajo, hem acabat aquesta feina.
  5. concluir por acabar [amb un gerundi], a l'últim. Concluyó por ceder, va acabar cedint, a l'últim va cedir.
  6. ¡hemos concluido! hem acabat!, hem renyit!
    7. verb pronominal
  7. acabar-se. Se nos ha concluido el café, se'ns ha acabat el cafè.

concluir

Se conjuga como huir verb transitiu acabar concloure deducir, determinar concloure El tribunal concluyó que el acusado era culpable , el tribunal conclogué que l'acusat era culpable verb intransitiu acabar acabar Las palabras que concluyen en vocal , els mots que acaben en vocal concluir con acabar Hemos concluido con este trabajo , hem acabat aquesta feina concluir por acabar amb un gerundi , a l'últim Concluyó por ceder , va acabar cedint, a l'últim va cedir hemos concluido hem acabat , hem renyit verb pronominal acabar-se Se nos ha concluido el café , se'ns ha acabat el…