Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

■ condemnable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">condemnable</title>

Etimologia: del ll. td. condemnabĭlis, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu Que mereix d’ésser condemnat. Una persona condemnable. Un fet condemnable.

■ condemnable

adjectiu Que mereix d’ésser condemnat Una persona condemnable Un fet condemnable

condemnable [o damnable]

<title type="display">condemnable<hi rend="plain"> [o </hi>damnable<hi rend="plain">]</hi></title>

→ blasmable.

© Manuel Franquesa

condemnable [o damnable]

→ blasmable © Manuel Franquesa

condemnació

<title type="display">condemnació</title>

→ blasme.
condemna, condemnació esp. en el sentit judiciari.
condemnament
reprovació
damnació, condemnació a l'infern.

© Manuel Franquesa

condemnació

→ blasme condemna , condemnació esp en el sentit judiciari condemnament reprovació damnació , condemnació a l'infern © Manuel Franquesa

condemnació

femení

dret [acció] condenación.
cristianisme [damnació] condenación.
figuradament desaprobación, condena. La condemnació dels abusos, la condena de los abusos.

condemnació

femení dret acció condenación cristianisme damnació condenación figuradament desaprobación , condena La condemnació dels abusos , la condena de los abusos