Es mostren 594828 resultats

condescendent

<title type="display">condescendent</title>

adjectiu Una persona és condescendent quan deixa fer alguna cosa a algú o quan dona el que li demanen. Alguns pares són massa condescendents i deixen que els fills facin el que vulguin.

condescendent

adjectiu Una persona és condescendent quan deixa fer alguna cosa a algú o quan dona el que li demanen Alguns pares són massa condescendents i deixen que els fills facin el que vulguin
Diccionari Català francès

condescendent

condescendent

adjectiu condescendant -e Un somriure condescendent , un sourire condescendant
Diccionari Castellà Català

condescender

condescender

verb intransitiu Se conjuga como defender condescendir No condescender a los deseos de alguien , no condescendir als desigs d'algú
Diccionari Castellà Català

condescendiente

condescendiente

adjectiu condescendent
Diccionari Anglès Català

condescending

condescending

adjective superior , ple de superioritat condescendent
Diccionari Anglès Català

condescendingly

condescendingly

adverb amb aire de superioritat , condescentment
Diccionari Català Alemany

condescendir


<title type="display">condescendir</title>

    verb intransitiu
  1. sich herablassen (a alguna cosa zu etwas).
  2. condescendir amb (algú) jemandem nachgeben.
  3. condescendir a fer (una cosa) einwilligen etwas zu tun.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

condescendir

verb intransitiu sich herablassen a alguna cosa zu etwas condescendir amb algú jemandem nachgeben condescendir a fer una cosa einwilligen etwas zu tun © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

condescendir


<title type="display">condescendir</title>

prestar-se. Prestar-se algú a fer una cosa.
deferir. Jo defereixo a la seva edat.
complaure
abellir-se a (quelcom), tornar-se condescendent. A la fi s'abellí a fer-ho.
dignar-se. Senyor, digneu-vos a escoltar-me.
→ cedir, accedir.


© Manuel Franquesa

condescendir

prestar-se Prestar-se algú a fer una cosa deferir Jo defereixo a la seva edat complaure abellir-se a quelcom, tornar-se condescendent A la fi s'abellí a fer-ho dignar-se Senyor, digneu-vos a escoltar-me → cedir , accedir © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

condescendir

condescendir

verb intransitiu condescendre Condescendir als desigs, a la voluntat d'algú , condescendre aux désirs, à la volonté de quelqu'un
Diccionari Català Castellà

condescendir

condescendir

verb intransitiu condescender. No condescendir als desigs d'algú, no condescender a los deseos de alguien.

condescendir

verb intransitiu condescender No condescendir als desigs d'algú , no condescender a los deseos de alguien